Cercador
El silenci, el nostre silenci
Un relat de: Miriam97- Compartir:
La foscor queia sobre nostre, com un teló en un escenari, en el qual una obra de teatre començava. Tu i jo jéiem sobre la gespa humida del camp de futbol, després d'haver corregut com dos infants sota els aspersors, rient, ballant, saltant... Cap mot sortia de les nostres boques, simplement érem dos enamorats que passaven temps junts...
En aquell temps tot era tan diferent! Sense dir res ho dèiem tot!
No ens calia obrir la boca per saber que ens estimàvem i ara... Ara!
Parlem tant i no diem res!
No creus que era millor el silenci, el nostre silenci?
Ara, el teló torna a baixar, aquesta vegada perquè l'obra de teatre acaba, la sala es va il•luminant i la gent surt, decebuda, reclamant els seus diners, perquè l'obra no era com imaginaven.
l´Autor
7 Relats
5 Comentaris
3087 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Nascuda la vigília de Nadal del 97, en el que fa uns anys era un poblet rural que ara s'ha convertit en ciutat.Amant de la natura, de fer rutes, de viatjar, de conèixer i experimentar, de l'educació en el lleure, de la bona música, dels bons llibres i de l'escriptura.
M'encanta endinsar-me en el món de la lectura i l'escriptura, quan ho faig, la meva ment i el temps volen!