El silenci del meu sexe sord

Un relat de: Bonhomia


EL SILENCI DEL MEU SEXE SORD

El meu sexe sord en silenci
clama en cinquanta-mil nits, ja solsticis,
d’autoperdons i confessions cap a mi,
trobant-me atrapat
en la misèria de la gana més forta,
de mil anys de sexe mancat.

Doncs el meu sexe no viu,
el meu sexe es podreix;

perquè el meu sexe no és dur ni tou…
fruïta de missatges perduts
per mil anys en el més absolut silenci.


Sergi Elias
12-Setembre-2010
Sabadell

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515373 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.