El silenci de "Relats en Català".

Un relat de: Joan Colom
Com un aficionat més al cinema (mai em penjaria la medalla de cinèfil, que té unes connotacions erudites on jo no hi encaixo) recordo sis pel·lícules que tenen a veure amb el silenci. En ordre cronològic,

1954: "La llei del silenci", d'Elia Kazan, excel·lent però tramposa pel·lícula on l'autor intenta justificar la injustificable delació de companys en el "Comité d'Activitats Antiamericanes".

1961: "Com en un mirall"
1962: "Els combregants"
1963: "El silenci"
Les tres d'Ingmar Bergman, completen el que s'ha anomenat la "Trilogia del silenci de Déu".

1967: "El silenci d'un home", de Jean-Pierre Melville (en realitat la versió doblada en català duia el títol "El samurai", com l'original francesa).

2005: "El gran silenci", de Philip Gröning, un documental sobre el dia a dia en la cartoixa "La Grande Chartreuse", en els Alps francesos.

A més d'aquestes referències cinematogràfiques, hi ha el que s'anomena "Silenci Administratiu", pel qual "l'ordenament jurídic atribueix un determinat significat a la manca de declaració de voluntat de l'administració pública, que no ha notificat l'acte a l'interessat dins el termini fixat" (article a la Viquipèdia).

Però encara hi ha un silenci més impenetrable: el dels administradors de "Relats en Català" que, de vegades et tenen dies i dies amb l'ànima encongida, veient com relats de més d'una setmana encara no es publiquen. Llavors et preguntes: què hauré fet malament? I comences a especular en relació als motius possibles. En concret, de la serie "Adoctrinament?" ja fa temps que van publicar "Adoctrinament? (1)" i "Adoctrinament? (2)". Però, ¿què passa amb els 7 que falten ("Adoctrinament? (3)" a "Adoctrinament? (i 9)")? ¿Que potser és que la transcripció dels paràgrafs respectant l'original castellà és considerat abusiu en un lloc consagrat a la llengua catalana?

D'acord en que, tots els qui fa trenta-cinc anys pronosticàvem que ens resultaria ben estrany un western amb John Wayne doblat al català, en realitat apel·làvem a un hàbit consolidat (John Wayne tampoc parlava en espanyol, sinó en anglès) i, anys més tard vam haver de reconèixer que aquella afirmació no tenia sentit, sempre que el doblatge estigués ben fet. Però opino que, amb els continguts seleccionats del quadern "CARTILLA MODERNA DE HISTORIA DE ESPAÑA", la dita "traduttore: traditore!" seria del tot escaient si, contra allò anunciat en la primera entrega, els traduíssim al català. Per veure-ho en un exemple, el paràgraf 110, el més curt de la lliçó XX, "La Falange Española fue creada por José Antonio Primo de Rivera para oponerse recia y virilmente al desgobierno de la República" queda un pèl estrany amb la traducció "La Falange Espanyola va ser creada per José Antonio Primo de Rivera per oposar-se fortament i virilment al desgovern de la República", i encara pitjor si fem "La Falange Espanyola va ser creada per José Antonio Primo de Rivera per oposar-se fortament i viril al desgovern de la República". I és que el català és més refractari a l'acumulació d'adjectius i adverbis de manera. Si voleu, menys apte per a la retòrica pamfletària.

Comentaris

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 04-07-2018

    El joc anava de pel·lícules que tractessin sobre el silenci o en què aparegués aquesta paraula en el títol, però ja m'està bé parlar de bon cine, sense més.

    Veig que t'agraden les pel·lis llargues. He vist la trilogia d'"El Padrí", com gairebé tothom, i l'única objecció és que cada part l'he trobada menys interessant que la precedent. Quant a "La conquesta de l'Oest" suposo que l'hauré vista, però l'únic que recordo ara mateix és que hi sortia la Carolyn Jones en un petit paper.

    Pel que fa al silenci dels administradors de "Relats en Català", he arribat a pensar si podria ser una manera sibil·lina de suggerir als relataires la conveniència de fer un donatiu de tant en tant. I aquí és on no entenc perquè no accepten procediments tan senzills com la transferència bancària, que en el cas del banc amb què jo opero representa només una despesa postal de 0,42 €. Doncs no: sembla que s'ha de fer mitjançant targeta, de crèdit o de dèbit, o compte PayPal. Aquest mateix matí he anat al banc per assabentar-me de si l'apertura d'un compte PayPal o les operacions sobre aquest compte generaven despeses i m'han dit que no, però que per obrir-lo necessitava associar-lo a un segon compte amb targeta, i aquest sí que en generava. I jo, mentre l'Estat no obligui als ciutadans a operar amb diners de plàstic, ja en tinc prou amb el paper moneda lliure de comissions.

  • Preferències[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-07-2018

    A mi m'agraden:
    -El padrino
    -La conquista del oeste.

    Tampoc entenc aquests silencis. Tampoc entén els silencis dels afectats. Som uns bocs capats, potser és això.

  • Més aclariments de l'autor:[Ofensiu]
    Joan Colom | 02-07-2018

    De nou, el silenci metafísic de Relats en Català, que està trigant molt a publicar-me "Reinventar-se?". Aprofito per afegir-ne una pel·lícula més a la llista:

    2016: "Silenci", de Martin Scorsese.

    No fa massa l'he poguda veure per ordinador. M'estranyava que el títol no em sonés i he descobert la raó: la van estrenar el gener de 2017, i en aquella època m'havia bolcat tan exclusivament en la malaltia de la meva dona que estava desconnectat del món exterior.

  • Aclariments de l'autor:[Ofensiu]
    Joan Colom | 17-03-2018

    En relació a les "pel·lícules que tenen a veure amb el silenci", com deia a l'inici del relat, n'hi deu haver un fotimer. Fins i tot reduint la selecció a aquelles en què el mot "silenci" figura en el títol, el conjunt deu ser vastíssim. Avui he entrat a Relats amb la intenció d'afegir-ne tres més, però m'he trobat que ja havien publicat les entregues 5 a 9 de "Adoctrinament?" i, tot seguit, aquest mateix relat. Tanmateix, no em resisteixo a citar aquests tres films perquè són força representatius, cadascun en el seu gènere:

    1955: "Conspiració de silenci", de John Sturges.

    1956: "El món del silenci", de Jacques-Yves Cousteau (el llibre es deia "El món silenciós").

    1991: "El silenci dels anyells", de Jonathan Demme.

    Si en voleu més, en tindreu a dojo entrant en el cercador de Google amb "filmaffinity silencio" (sense les cometes).

    Pel que fa al "silenci dels administradors de 'Relats en Català'", tinc l'obligació moral de fer una puntualització: tot i que de vegades el seu silenci és gairebé tan inquietant com el de Déu, jo tampoc havia enviat les nou entregues el mateix dia, i no m'estranyaria que de primer hagués tramès 1 i 2 (publicades el 19 de febrer), després 3 i 4 (14 de març), i finalment les restants 5 a 9 (16 de març). També és cert que de la primera a la darrera tramesa no va transcórrer més d'una setmana, mentre que de la primera a l'última publicació ha passat gairebé un mes. Però probablement el flux de relats tampoc no deu ser uniforme, i en determinats moments l'equip de redacció deu haver de fer front a acumulacions considerables.