EL SEXE DELS ÀNGELS

Parlar del sexe dels àngels és cosa de persones desvagades i poc disposades a un debat intel•lectual rigorós sobre temes més seriosos i interessants. És una discussió estèril pròpia de ments ocioses. Avui, nosaltres vagarejàvem. Estàvem asseguts en una terrassa de la rambla, a l’ombra dels plàtans, desassedegant-nos amb una cervesa fresca i intentant combatre amb la nostra inactivitat, la xafogosa calor d’aquesta tarda. En una taula a la vora s’ha assegut una noia de bon veure, de les que no passen desapercebudes, vaja. Estava sola, segur que esperant algú. Tots l’hem mirada, -uns discretament, altres descaradament- i els comentaris, és clar, no s’han fet esperar. Un d’aquests m’ha cridat l’atenció... —Mireu-la, sembla un àngel.— ha dit el del meu costat. —Què en sabràs tu, dels àngels? I he afegit... Què potser n’has vist algun? A més, no n’hi ha d’àngels femenins. Els àngels, els arcàngels, els querubins i els serafins tots tenen nom masculí. Per cert, per què no ni ha de femenins?—
Ja hi hem sigut! Allò s’ha convertit en una olla de grills. L’un ha dit que això era així pel tarannà masclista d’una l’església pudorosa que no volia entrar en contradiccions morals. Cóm podia representar un ésser espiritual pur amb una forma femenina, quan la dona era imatge de la temptació i l’esca del greu pecat carnal? Un altre diu... Això dels àngels és un invent del catolicisme. Un tercer replica... Això no és cert perquè el concepte d’àngel ja existia per al zoroastrisme al segle IV aC i també per al judaisme i, fins i tot, en l’islamisme i l’escolàstica considerava que els àngels... —Para! Ja n’hi ha prou!— L’he aturat perquè la cosa es complicava. El que ha parlat primer ha insistit en la qüestió de la representació plàstica... —Puc entendre que els pintin amb ales per la cosa simbòlica de ser missatgers, però que els considerin masculins i tinguin faccions efeminades, o que els representin com infants només amb cara i ales, però sense cos... No ho entenc. Hi ha àngels adults i petits, però... i vells? I, per què, si són asexuats, se’ls cobreixen les vergonyes amb vestidures blanques?—
Un altre intervé i amb sornegueria exposa la seva reflexió... —Si els àngels son éssers espirituals, el seu sexe, si en tinguessin, també seria espiritual, cosa que no te cap sentit. A més, la finalitat del sexe és la procreació i si tots els àngels son éssers immaterials i a més masculins... Com podrien procrear? Tampoc te sentit; és absurd. Penso que els àngels no haurien de tenir representació iconogràfica i menys encara que aquesta fos antropomorfa. Potser seria millor deixar que cadascú se’ls imaginés a la seva manera i així s’acabarien aquestes bizantines discussions.— Ens hem alçat. La noia angelical ja no estava sola. Se’ns feia tard. La retransmissió d’un transcendental partit de futbol era a punt de començar i no ens el volíem perdre. Uns aniran vestits de blanc, com els àngels, però no són uns angelets. Que ningú no es confongui...