El seu reflexe

El seu somriure,
esclavitzat,
mostrava desinterés per la materia.
que tractaven.

Es duia, constantment,
la mà al clatell,
gest per desencadenar,
passions secretes.

Darrera d'aquells ulls verds,
s'amagava una mirada,
fosca, nerviosa,
força desafortunada.

Intentava desviar els pensaments,
que, cada cop més,
s'interposaven en el seu destí.
Volia fugir...d'aquella sala.

Però el seu desig,
era insuficient.
Ell debia afrontar-se a aquella gent,
Que intercanviava amb ell, mirades de complicitat.
Falsedat.

I en lo més profund,
d'aquelles quatre parets,
va trobar la única cosa que el faria seguir.
El seu reflexe.