El seu bes: el pecat més dolç.

M'ha encantat. És perfecte, no li falta res. La musicalitat del teu poema la dóna l'harmonia de les paraules més ben escollides que mai algú hagi pogut sentir.
És fantàstic poder llegir tota aquesta producció literària teva, et seguiré, fins a la pròxima! MoLi.

dolç gelat, de foc, sucre i regust profund a essència de passió...
la distància més curta entre dos llavis = el petó...
la distància llarga entre dos llavis = una merda, una absència que dol i mata poc a poc...
felicitats pel teu poema, sensual, suau, amb un final de melangia...
un petó per a tu... poetessa!

recordar aquells petons amb papallones a la panxa...
tornar a sentir les pessigolles que et causava aquell amor...
m'ha agradat molt!!
un peto!

Dolç pecat el que descrius, que omple la pell de sensacions, que romanen vives aletejant dins teu com les ales de les papallones.
Hi han petons que difícilment s'obliden, en tancar els ulls i endevinar el seu gust, esdevenen emocions llunyanes i properes alhora.
Aquest regust agredolç que descrius...

M'alegra retrobar-te!
Una abraçada i fins la propera!

Molt bonic! Els petons que recordes amb amor i que et provocaven sensacions indescriptibles, que ara et tenen un regust agredolç... perque no els tens... i t'agradaria que tornesin. M'agrada com descrius la sensacio del peto, esquerpa, amorosa, efímera, eròtica esgarrifança que et recorre tot el cos. Molt be! Seguiré llegint! Una abraçada.
GuSPIRA