El setè aniversari

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
EL SETÈ ANIVERSARI

L’aniversari era un mot que regalimava per les espatlles de molta gent. A vegades, com una dolça salabror de records excitants i olor de xocolata. D’altres, esdevenia un espiral de punxes engargussat a la gola o una amargor punyent amb regust de cendra enganxosa i aspra.
L’Alba, havia ressorgit d’un passat funest i àcid, per decisió pròpia i meditada. Havia tallat les ales a aquell patró erroni, configurat per les creences que persistien arrelades al seu cap, que alimentaven l’ego desvergonyit i erràtic durant tants anys .
Un toc-toc a la porta va disparar les alertes, ombres encara del seu passat i del seu cervell reptilià; però que era ja un vell conegut.
Es va llevar lentament i mandrosa d’aquella butaca beix vellutada i tendra, tro dels seus records, i va trepitjar el present.
El pom va rodar atrapat pels seus dits, que el premien amb força. Va badar la porta i va veure com els ulls de la Laura, la miraven d’aquella manera.
No va saber què dir: ni un sol mot s’apropà a la gola. Les paraules havien quedat soterrades més enllà de la consciència, allí on rauen els records recoberts de capes i capes, de lleugers vels que ofeguen la seva possibilitat de respirar lliures i honestos, ensems que a vegades colpidors i terribles.
Va estirar els seus braços per embolcallar- la, fins a fondre-la dins seu, per transmetre-li la seva escalfor honesta, que no requeria de mots ni grans discursos.
Aquell maleït accident les havia distanciat durant anys i, a cada commemoració, es repetia el dolor i la culpa.
L’Alba havia hagut de transitar mot temps sola, buscant-se fins a trobar-se. El camí interior fins al perdó, la mirada amable, l’agraïment profund i sincer, fins i tot en allò envers el què pensàvem que no teníem res a aprendre, havia arribat al seu cor. Havia necessitat anys per perdonar-la. Cada cop que els ulls es miraven, se li clavava al cor l’enyorança del seu fill de nou anys.
Avui, era el setè aniversari de la mort d’ en Claudi.



Cristina Simon i Mencion

Comentaris

  • Agre-Dolc[Ofensiu]
    dickneiona | 19-05-2020 | Valoració: 10

    Nomes amb unes quantes linees l'autora Cristina Simon, aconsegueix portar-nos pel cami del dolor i el perdo, en aquest relat esferidor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: