El servei ja no es el que era

Si us dic que venc assegurances i que pel meu treball a vegades passen coses insolites no hem creureu.
Doncs si, vet aqui, que n dia de riguros hivern vaig quedar amb un client a casa seva, es tractave de portar una proposicio d' assegurance, tot normal.
La casa era a les aforesdel poble, el timbre no va sonar.Al final vaig fer servir el meu telefon mobil i vaig conseguir que sortis el propietari.
Despres de les presentacions i encaixada de mans corresponent, va ferme passar al interior.Era un home de mitja edat que vivia sol.
Varem entrar en un fosc i llarg passadis que va desembocar a la cuina.
La cuina o lo que fos estaba plena de diaris vells i llibres. Al mig de la cuina una taulaa que feia sebir per menjar, si es que menjaba, perque sobre la taula vaig contar 31 ampolles d' anis buides.
Si trenta una, una al costat del altre.
Amb les dues mans en va enretirar una colla perque pugues posar la meva carpeta. Mentres amb un sonriure que deixaba veura una dent d' or, em digue.
Perdoni el desgavell, es que la noia que ve a fer feines ahir no va venir. El servei ja no es el que era avans.
Si, si i tant vaig dir contemplant les 31 ampolles i els papers dels diaris esgrogueits. Ja no es el que era.
Vaig afanyarme a deixar el presupost i vaig marxar corrents.
Encara avui semblo veura les 31 ampolles, totes buides i de Anis del Mono