El Senyor Despert i el Senyor Adormit

Un relat de: Joan G. Pons

He escoltat un conte que m'ha connectat molt amb la meva realitat.

Us ho explico.

Havia una vegada el Senyor Despert què es va trobar amb el Senyor Adormit. I encetaren una bona xerrada.

-Hola, tot cridant, li va dir al Senyor Adormit.
-No cridis tant ! Ja et sento. Bon dia !
-Crido per despertar-te i.... ser dels meus.
-Jo no vull ser dels teus. Jo sóc un adormit.
-D'acord. Et proposo un joc.
-A aquestes hores, jugar ?
-Qualsevol hora és bona per jugar.
-T'escolto, però no dic que sí, de moment.
-Tu fas de Despert i jo d'Adormit durant 24 hores i després parlem d'aquest joc de canvi de papers i sensacions....
-No ho veig gens clar.
-Estàs adormit encara ?
-No.
-Llavors estàs despert... Ets dels meus ?
-Aquest és el joc.... El meu i el teu ?
-No. Era un dolç acudit. Juguem ?
-Sí.

24 hores és un espai de temps curt i llarg. I moltes vegades sense saber la seva durada, malgrat la xifra 24.

Segueix el conte.

De nou els dos Senyors es varen trobar.

Alhora tots dos, un pel excitats, demanar.... Com ha anat ?

-Adormit va dir molt solemnement: He vist, he notat, he palpat, molta gent que sembla desperta i va per la vida molt adormida.
-Ja,ja,ja, explica't.
-Ulls oberts sense atendre el que passa.... No ho entenc.
-Què vols dir ?
-Desperts per obligació. Però sense aprofitar de la seva situació d'oberts al que passa al seu voltant. I jo he vist que passen tantes i tantes coses.... Bé, tu ja ho saps oi ?
-Cert ! i malauradament et dono la raó. La gent desperta no és atent....a la dimensió enriquidora de viure i conviure. Va adormida. Inconscient.
-I tu com t'ha anat ?
-Em va ser dificultós adormir-me. Tancava els ulls però quelcom meu continuava despert i bellugadís.
-No saps dormir ?
-Sí que dormo. És aquest joc que va incidir i em va desvetllar.
-Vas deixar que la son no et fes la visita reconfortant.
-Visita reconfortant ?
-Sí. Necessitem dormir. És el descans revitalitzador a nivell físic i també a altres nivells.
-Altres nivells ?
-Sí. Per exemple, el nivell emocional. El repòs amansa les emocions. El dormir regenera i renova, i il·lumina.
-Jo dormo a les fosques.
-D'acord amb l'acudit. Suggereixo que l'aturada més o menys llarga que aporta la son ajuda i facilita saber canalitzar les emocions rebudes i sentides.
-Vaja.... bona filosofia !
-Anomeno com tu vulguis.

Entre espais de xerrameca i de silenci el Joc de Canvi de les 24 hores havia transcorregut.

Despert tenia son i Adormit els ulls oberts.

Comentaris

  • Despertar, escoltar, aprendre, jugar, ...[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-01-2009

    Descansar i Dormir són dues activitats necessàries, o més que necessàries, imprescindibles, ja que sense repòs ens esgotaríem.
    Però també ho és Despertar i obrir els ulls...
    com ho és Escoltar i Atendre...
    com ho és jugar!

    En aquest conte que ens expliques, el joc consisteix en canviar els papers habituals: si això ho féssim en la nostra vida diària, segurament aprendríem unes quantes coses interessants i entendríem a persones que habitualment ens desconcerten!
    Com que no sempre podem seguir l'exemple dels protagonistes de la teva història, el remei que ens queda és mirar, mirar amb els ulls i la ment oberts de bat a bat per intentar entendre i aconseguir aprendre.

    T'envio una abraçada ben desperta,
    Unaquimera