El senyor de la nit ha segrestat la lluna

Fa milers i milers d'anys, quan la Terra encara era un nadó i Mart era com un cigró, va néixer la Lluna i lluïa la seva resplendor il·luminant tot el Sistema Solar i amagant totes les estrelles que tenia al seu darrere. El Senyor de la nit, senyor de totes les estrelles, observava orgullós la lluïssor de les seves estrelles i es va enfadar amb la Lluna perquè destacava més.
El Senyor de la nit, amb una ràbia impressionant, va segrestar la lluna. Ho va fer a plena nit perquè el germà de la Lluna, el Sol, no se n'adonés i no els pogués trobar. Però el que no sabia el Senyor de la nit era que una estrella amiga del Sol, una estrella molt amiga, l'estrella Polar ho va veure tot i, més ràpida que una estrella fugaç, va anar a avisar el Sol.
Quan el Sol va sentir les noves va córrer a la zona més fosca de l'univers, allà on no hi arriba ni la llum més forta, al cau on la seva germana estava segrestada.
Un cop allà, el Sol va preguntar al Senyor de la nit perquè havia segrestat la Lluna. El Senyor de la nit va respondre que per culpa de la llum de la Lluna no es podien veure les seves estimades i precioses estrelles.
El Sol, en sentir aquesta resposta, es posà a riure i va dir:
- "Arribarem a un acord."
I per això i fins al dia d'avui, cada vint-i-vuit dies la Lluna desapareix totalment de la capa del cel i deixa lluir les estrelles del Senyor de la nit.