El sensesastre

Un relat de: Mena Guiga
Parava mà als transeünts per aconseguir, altra volta, una moneda que sabia que seria petita.

El paviment, gèlid, li havia glaçat el cul. No se'l sentia. Si pogués tirar-se un gas, escalfaria el gos, ajegut al seu costat?

Se li començava a enrampar un peu.

No s'havia adonat que l'animal no respirava.

Si tot era fred!

-Aquest és un dels 'porc' llocs on encara et pots estar o t'hi deixen!- havia dit ella, fent seriosa i punxaire broma, en abandonar-lo davant un femer a prop d'uns contenidors que supuraven bosses pudentes que els feien de cervells deformats.

Va marxar, ella, amb un tothora somrient topmanta que almenys es quart-guanyava-la vida.

Va quedar-se sol, novament. No havia tingut pèls a la llengua, ella, jutjant els espais que ell començava a freqüentar.

-Porcs llocs on encara pots anar! Tu no et rentes, t'has deixat, busques espais bruts! Ets com una cigarreta sense filtre, no vull emmalaltir.

Llavors remenava -així ho veia ell- virtuosament el cul prou ben fet tot i l'inici de flacciditat que sabia que li procuraria mascle...que triaria.

L'home així ho veia. Va sacsejar el cap, la mà estesa es cansava. No es va adonar del traspàs del gos. El cap li va anar, un cop més, a sospesar la que havia tingut vida a la classe alta... no la deixava esborrar-se. S'havia arruïnat. Avesat a una bona existència, no va saber reaccionar, no va voler. Es va aferrar al vici de la depressió i l'alcohol. El segon va durar poc: l'economia inexistent no l'hi permetia.

A vegades, quan s'alterava més, cridava mirant cap a terra, irat, adreçant-se a l'infern:

-Sensesastre estic! A mi em feien el calçat a mida. I la roba a mida, escollia les teles, els estampats, quasi s'agonellaven davant meu, els botiguers, sol·lícits! I em canvia, el destí, una vocal, una vocal de merda? Sensesostre. Quin desastre, ni, quin desostre, hahaha, rebentaré de ràbia, de còlera emmetzinadora! On són les meves camises entallades, eh? Sastres, agenolleu-vos!

-Sense astre, estàs, res et guia!- ella havia exclamat, més àcida, més afectada- quan ell emetia per enèsima vegada el prejudici, que ella s'entenia amb qualsevol home amb qui encetés simpàtica conversa.

"Gelosia, autoestima als peus...que no te n'adones, que no ho veus?" li sortí, rimant, aquella afirmació que...es va fer, de cop, ell mateix, com il·luminat? Se li hauria petrificat una àrea de la closca benignament?

No, va ser el gos, que en el darrer sospir li havia enviat la última mirada que s'havien dedicat, que havia durat uns minuts gloriosos, inefables. Aquell mirar-se profund havia calat en aquell missatge...salvador.

Una mà entregà a l'home un vas de plàstic amb cafè calent, fumejant.

El gos era mort, ho copsà en fer per acaronar-lo i no notar resposta, en no notar vibracions. Aquell company se li enduia una part d'ell mateix que no aniria enlloc. El gos sabia com desprendre-se'n.

El sensesostre iniciava un tram en què per fi seria orientat per un astre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com