El segrest

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Després d'una dura jornada laboral m'assec al seient incomprensiblement incòmode del tren. Feia anys que no l'agafava i no tardo en comprendre les queixes diàries dels meus treballadors. A veure si al final no seran excuses barates... Sempre va tard, comenta la senyora del meu costat. Només vull arribar a casa i treure'm les maleïdes sabates de tacó que m'estan destrossant els peus. Amb el meu càrrec i un sou que molts considerarien obscè, no veig perquè m'he de rebaixar a viatjar en aquestes condicions.
Ja amb el comboi en marxa un jove es presenta a l'audiència amb l'ajuda d'un micròfon connectat a un petit altaveu. Duu una gorra espantosa de visera plana i uns pantalons caiguts per sota del cul. Dins la samarreta que porta hi cabrien quatre com ell i les cadenes daurades que li pengen del coll sobrepassen de molt els límits del mal gust.
Tanco el llibre amb resignació, a l'espera del recital, i em sorprèn escoltar les disculpes anticipades de l'intèrpret. S'excusa amb el públic pel segrest i es justifica amb arguments que em resulten poc convincents.
El vagó és ple de gom a gom, però no sembla que ningú es molesti quan el noi comença el seu repertori. Ni tan sols s'immuten. Cançó a cançó, alguna cosa es va apoderant de mi i em va captivant. No sé si és el ritme o la rima, però el cert és que no puc negar que aquest gènere al qual anomenen hip hop té la seva gràcia.
En acabar, l'artista es treu la gorra i la passa com si es tractés d'un platet de missa. Topa amb la indiferència de la majoria i el somriure benèvol d'uns quants. Algú, fins i tot, es digna a deixar anar alguna moneda. Jo ni m'ho plantejo. No puc premiar aquest tipus d'iniciatives públicament de cap de les maneres. Imagina't que algú es plantegés cantar reggaeton..
Aquesta nit, però, el jove agosarat es trobarà un bitllet de cinc-cents euros a la butxaca. Per què no, si pago molt més per l'abonament al Liceu i m'empasso obres insofribles que no em transmeten res de res.


Òscar Turull Basart

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: