El Segrest dels Records

Un relat de: Airin

Acabem d'arribar. Ens quedarem aquí per un temps. Serà el nostre refugi. Quan sigui de nit l'abraçaré amb força perquè no tingui fred. Aquí no podem encendre xemeneies, ens podrien trobar amb el fum. Tampoc podem fer soroll. Per això li he cobert la boca amb un mocador. No parava de moure's, és com si no sabés que m'estima. Com si no se'n recordés. Com si s'hagués oblidat d'aquell estiu en que vam enamorar-nos. Teniem deu anys i ella duia vestits amb fruites estampades. Ara s'ha fet gran, és una dona, i va de negre. El primer que farem quan arribem a l'Escala serà comprar-li un vestit de colors en una botigueta que hi havia darrera l'església. Allí la seva mare li comprava la roba quan anaven d'estiueig.

La Clara ha corregut cap al llit. No es ben bé un llit, si no un munt de coixins que he trobat coberts amb una manta, pero farà el fet. Li he deslligat els peus i de seguida se n'hi ha anat, deu tenir son. Però sembla que li costa dormir perquè no tanca els ulls ni un moment. Em mira amb atenció. Què deu pensar de mi? Me li acosto a poc a poc i ella es dóna la volta sobre els coixins. S'endu la manta amb el seu cos i els coixins queden al descobert. M'hi apropo, ara la tinc d'esquena. L'abraço per darrera i li faig un petó als cabells. Sento com tremola. La forço a girarse de cara cap a mi i li acaricio la galta perquè no tingui por. Obre molt els ulls. Són tan desorbitats que mel's menjaria a petons.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer