EL SECRET

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
El vent del nord ha empès cel enllà els núvols de pluja o neu. Fa un fred dels que diuen es fica al moll de l´os . Les dues nenes de llargues trenes castany daurat, uns dotze anys la gran, sis la petitona, juguen amb mi assegudes a un banc vora la llar de foc. La mare que feineja, els crida que no deixin apagar el foc i que vigilin l´olla on es cou la carn d´olla, per cert que fa una olor que fa venir salivera i no la deixin vessar, que mirin atentes mentre juguen , que ja no li deu faltar gaire per ser cuita.
Amb un sospir la gran s'atansa a la llar de foc on amb cura destapa l´olla que penja en uns clemàstecs i crida: Mare si crec ja està !
La dona de mitjana edat amb davantal , monyo, d´ulls blaus i posat seriós ens mira i diu, vaig a fer la pasta que el vostre pare no trigarà a venir.
De sobte el gos un petaner que les nenes solen jugar, es posa a cridar furiosament. La mare mira per la finestra i diu nenes, quedeu-vos a la cuina, no baixeu . Elles s´aboquen darrere la mare i veuen un escamot d´homes amb fusells que passen la porta de la lliça, un dona un cop de peu al pobre "Pintxo", que gemega amb dolor.
La Sofia m´agafa va corrents fins a una caixa de núvia de la besàvia i em deixa a dins.
-Som gent de pau, aquí no hi trobareu res, som pobres pagesos diu la mare.
- Doncs venim a fer un registre, brama el que sembla el que mana, teniu una denúncia, heu mort un porc i teniu fugitius amagats. Comencen a obrir portes i regirar armaris, les nenes tremolen i la mare , crida: Mira que sou mal nascuts!
Un d´ells obre la caixa de núvia i m´agafa a coll.
La Maria plora i crida , no la toqueu és nostra !
Un d´ells m´agafa i em dóna a la Sofia, dient; té tu potser si tens edat de jugar .
Marxaren dient que tornarien, la mare tremolava i la Maria també, sols la Sofia m´agafava ben fort i no deia res, no entenia gran cosa.
Sota de la caixa i ha l´entrada a l´amagatall on amaguen a l'oncle. Sols la Maria la mare ,la nina que sóc jo, sabem el secret. Bé Maria! diu la mare i somriu.

Comentaris

  • Saber el secret és fonamental[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-05-2020 | Valoració: 10

    Molt bé, Montserrat, un relat, que pel seu estil, m'ha fet llegar-ho d'una tacada i m'ha entretingut molt, el qual és molt interessant.
    Ah sí, el secret el tens molt ben escogit.
    Enhorabona.
    Una abraçada, PERLA DE VELLUT

  • Ben secret[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 29-11-2019

    Quin secret tan ben guardat, la narradora de la història segur, segur, que no l'explicarà a ningú.
    Gràcies pels teus comentaris, Montserrat. Que tinguem un bon curs relataire!

  • Temps foscs...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 27-11-2019 | Valoració: 10

    Entranyable narració que m'ha fet recordar un cosí segon del pare, al qual no hi era tot, que per a no anar anar al Front, és va passar tota la guerra amagat dins una grossa bota del celler.

  • Un relat...[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-11-2019

    ...que sembla ben real, d'aquells que expliquen els avis i àvies sobre temps no tan llunyans. Descripcions acurades, un bon ritme, que cada vegada ens fa neguitejar més, fins que es produeix el desenllaç i podem respirar tranquils. M'ha agradat!

  • Nines que estimen...[Ofensiu]
    brins | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Una aterradora i alhora bonica història. M'encanten les personificacions!

    brins

  • Ben pensat![Ofensiu]
    Materile | 20-11-2019 | Valoració: 10


    Molt bé, Montserrat! Una relat que sembla verídic, m'ha fet pensar en el moment actual. I m'ha fet patir, per sort tot ha acabat bé i amb sorpresa. Felicitats!!!
    Una abraçada,
    Materile (Maria Teresa)

  • Un relat[Ofensiu]
    Josep Ventura | 19-11-2019 | Valoració: 10


    d'uns temps llunyà de molta por, i que per desgràcia tornem a tenir molt a prop quan truquen de matinada.

  • La nina[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-11-2019

    M'has fet ballar el cap fins a l'últim moment. Qui ho havia de pensar que no eren tres nenes i que la narradora seria, precisament, la nina.
    Una bona astúcia la de la Maria, una intuïció infal·lible.

  • Aleix de Ferrater | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Sort que aquest relat acaba bé, m'has fet pensar tot el contrari! M'han agradat molt els diferents ritmes, primer més descriptiu, després l'acció i el suspens i, finalment, el desenllaç. Magnífic! Una alegria llegir-te de nou! Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.