EL SECRET

Què sabien aquells constructors d’esglésies?
Estic convençut que alguna cosa hi havia,
un coneixement secret de secta maçònica.
Potser un instrument llegat pel mestre al pupil.

Qui sap si era la fe la que els guiava
o les estructures de la natura observades.
Podria ser, tal vegada, inspiració del diable?
A canvi de l’ànima el coneixement bescanviaven.

No ho sé, i m’intriga, la veritat.
Penso que les catedrals del nostre temps
són els temples del consum i la cobdícia.
Grans hipermercats plens de capelles laterals.

A banda i banda de la nau central camí a l’altar,
amb logos de marques com a imatges sagrades.
On s’han reemplaçat les sagrades escriptures
per espots publicitaris en la pantalla sagrada.

Les segones em fan sentir ganes de fugir.
Aquí l’espiritualitat és un bé de mercat.
El desfici per tenir, la passió per comprar.
Sols vull, tan aviat com pugui, escapar.

Les primeres quan les veig em donen goig,
quan hi entro em transmeten serenor.
Recolliment una petita església romànica,
esbalaïment una grandiosa catedral gòtica.

Recordo un dia molt especial per a mi.
Seguia en solitari, com no?, el Camí.
Vaig recular sobre les meves passes
per poder veure una petita ermita.

Per què? No ho sé. No sóc creient
Ni tan sols crec, com diuen molts,
que hi ha una energia que ens il•lumina.
Un cop mort seré part d’altres vides.

Aquell lloc em va deixar clavat on era.
No podia moure’m d’allà, tan sols respirar.
No vaig menjar, no vaig beure, l’aire m’omplia.
Del matí a la nit hi vaig romandre... Un instant!

Cap veu em va parlar, cap llum em va tocar.
I hi estava disposat. Quin millor moment Déu?
Una revelació teva hagués estat ben acollida.
Però només hi va haver silenci, penombra i pau.

La saviesa d’aquells que la van aixecar
posseïdors d’un secret que s’ha perdut.