Cercador
El secret d'en Jaume. (Secrets)
Un relat de: Jere Soler GQuan en Jaume començava a gatejar, la seva mare el buscava per tota la casa. Se l'acabava trobant on menys s'imaginava. Existia una simbiosi estranya entre el nen i la invisibilitat. Es perdia als parcs, a la platja... De vegades romania embadalit, observant el no res, com si gaudís amb la contemplació de realitats inabastables per a la resta de la humanitat.
Als set anys, ell i el seu cosí s'amagaren en un armari minúscul, perfectament cúbic.
-No hi cabrem...! -exclamà el cosí.
-És estret, però molt llarg -li rectificà en Jaume.
-Llarg?
Hi entraren, i en Jaume desaparegué.
El seu cosí s'espantà molt.
En Jaume tornà a aparèixer.
-Per què no vens i mirarem on va a parar aquest túnel...?
-Quin túnel?
Avui, en Jaume ja és adolescent, i ara discuteix amb el professor. A la pissarra s'hi observa la representació en perspectiva d'una gràfica amb tres eixos que representen les tres dimensions de l'espai.
-Per què només X, Y i Z? -pregunta el noi.
-T'ho repetiré per última vegada. X és l'eix horitzontal, ens l'imaginem sobre el terra, just dessota la pissarra... Y, el vertical... pel qual podem fer servir la figura d'aquesta columna de formigó que subjecta el pis de dalt... Z és un eix que posarem també damunt del terra, però formant noranta graus amb l'eix X, i seguint la direcció de la paret que queda a la teva esquerra, d'aquesta manera representem l'espai on vivim.
-I el quart eix...? -demana en Jaume, persistint en l'interrogatori.
-El temps?
-No... l'altre; el que li falta, a l'espai...
-Te'n rius de mi? -li diu el professor amb enuig.
En Jaume es posa vermell i engega un crit de ràbia:
-A la merda tots...!
Davant l'astorament del grup, se'ls fa invisible.
L'escola s'omple de policies, mèdiums, càmeres de televisió...
En Jaume s'ho mira tot des d'una distància prudencial d'un metre a la coordenada de l'eix W; l'eix que el professor no li ha volgut acceptar.
l´Autor
188 Relats
825 Comentaris
261324 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.Tinc un canal de YouTube de cançons:
... CANÇONS
També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:
...:-))) : NUESA LITERÀRIA