El secret de les sabates vermelles

El matí l'ha convidada a descobrir els motius per somriure que s'amaguen darrere de tots els instants del dia i de la nit. El matí l'ha convidada a navegar en el mar i a pujar les muntanyes, el matí l'ha convidada a encetar l'apassionant recerca d'allò que alguns en diuen felicitat. No li han agradat mai gaire les paraules que ningú sap ben bé què volen dir, però fa massa temps que viu entre ombres i ha decidit prendre el timó del seu destí, ha decidit encarar el futur sense por i amb els ulls oberts.

Així que es prepara per a encetar el llarg viatge: es renta la cara i es retalla el serrell, agafa el barret de l'avi i omple la motxilla de records i d'experiència, de totes aquelles coses que l'han fet ser com és i que l'ajudaran a trobar la seva felicitat. Sap que el camí és llarg, i necessita un bon calçat, necessita unes sabates. Unes sabates vermelles, per a omplir de color els moments grisos. Unes sabates vermelles amb una mica de taló, que la facin caminar amb l'esquena recta i mirant endavant, encarant el que pugui venir. Unes sabates vermelles amb una mica de taló, però no gaire: les sabates han de ser còmodes, per a poder apretar a córrer si cal. Unes sabates vermelles de xarol, que brillin cada matí després de passar-hi un drap. Unes sabates vermelles de taló, que facin cloc-cloc quan camini, que li recordin el camí fet, que li recordin sempre d'on ve.

Necessita unes sabates de taló vermelles, però al seu armari només hi té un parell de mocasins marró, unes sandàlies d'estiu i unes sabatilles d'estar per casa. El camí serà dur i ella ho sap, sap que el sol l'il·luminarà i l'escalfarà en alguns trams, però que en d'altres, la fosca serà el teló de fons, i la humitat es filtrarà pels ossos. Tot seria més fàcil si tingués les sabates vermelles però, és que algú ha dit que aquest sigui un camí fàcil? No, no n'és pas, de fàcil, i ella ho sap. No és fàcil, i el mèrit més gran és recórrer-lo malgrat les dificultats, malgrat no trobar el calçat ideal a l'armari. El mèrit més gran és deixar de lamentar-se per les sabates que tenim o que no tenim. El mèrit més gran és calçar-se'n unes, i encetar el camí amb força i sense recances. Descobrir que les sabates vermelles no existeixen i aprendre així, després de tant de camí,a caminar descalça