EL SECRET DE LA LLARGA VIDA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer

Era una nit de Nadal i l'hospital en què treballa una meva amiga va rebre una visita molt especial.
La Natàlia treballa en la secció de geriatria i com sempre estaven allò que es diu treballant a ple. Els avis són propensos a agafar malalties respiratòries i mil coses, aquella nit com sempre en mesos de fred estaven amb totes les habitacions plenes i quasi no podien més.
La Natàlia , li agrada el seu treball , ara en ser una dada tan especial li hauria agradat més passar-les amb la seva família, però algú és té de quedar a fer guàrdia i això és el que feia, treballar.

Al voltant de les dues o les tres de la matinada, varen veure que tenien un respir i al costat dels companys de treball, s´assegueren a una taula, els familiars d´ un vellet els havia portat torrons i una ampolla de cava . Quan havien menjat una mica de torró i també alguna neula que un company va treure de la seva bossa , va arribar una ambulància.
No cal dir que tots varen deixar el menjar i es varen disposar a rebre el malalt o malalta que portava el SEM.
En obrir la porta de l´ambulància els companys després de desitjar lis Bon Nadal els varen descarregar una llitera amb una velleta ulls vius i amb cara de no tenir gaire mal.
Van veure la senyora tenia una mica de tos i una mica de dificultat respiratòria, la Natàlia la metgessa la va escultar li va fer la fitxa i en aquell moment es va donar compte que complia 99 anys precisament el dia 25 o sigui Nadal. Els de la residencia degut a molts anys ,es varen curar amb salut i avisaren al SEM, temen és pogués complicar.
-Per molts anys Senyora! li va dir, veig que avui és també el seu aniversari.
-I tant nena, va dir la velleta i espero arribar al 100, ja els deia jo als de la residència que no calia tant trasbals. Si això és un costipat i n'he superat més de mil a la meva vida, sóc forta jo, deia la dona.
-Ja ho veig ja , deia la Natàlia, fora el constipat està prou bé i veig que camina i es desenvolupa prou bé.
-Si nena, cada dia vaig a caminar dos quilòmetres, devia ser ahir que feia molt fred, que vaig agafar la galipàndria.
-La meva amiga, com el que li fa una gracieta, li pregunta
-I a què és pel fet que vostè tingui tan bona salut, li ve de família o d´alguna altra cosa ?
- Mira nena, ja veig que et dius Natàlia i ets metge, et diré el meu secret. És degut que en ma vida he provat una fruita.
- I quina fruita és si es pot saber?
- Doncs mira Natàlia, la poma, mai he provat la poma en ma vida, No diuen que és la fruita prohibida , la que Eva va donar a Adam, doncs això, jo com que és fruita maleïda en ma vida l'he provat ni provaré.Es el secret de la llarga vida.
No cal dir amb l´acudit de la velleta es varen fer un tip de riure, ara alguna vegada encara la meva amiga Natàlia em diu.
- No mengis poma és el secret de la llarga vida, i totes dues riem, ens preguntem si la velleta encara és viva o morta.
- Ara del que sí que estem segures és que mai menjara poma.

Comentaris

  • Poma corcada.[Ofensiu]
    Nil | 28-12-2017 | Valoració: 10

    Si tothom s'encaparra a seguir el consell d'aquesta velleta a no menjar pomes, ja poden els pagesos plegar. Personalment crec que el secret de la llarga vida és fins que l'ànima diu prou!. Precisament ahir vaig anar a visita una anciana, vídua d'un net de la germana de la mare del meu avi. La pobra té el cap bé, però ni vol parlar, ni obrir els ulls, i està tota caragolada a la butaca: fastiguejada desitjant morir-se. Les residències són tristes? No! és la 4 edat , que dic jo, que és trista...

  • Bonic[Ofensiu]
    Karin | 27-12-2017 | Valoració: 10

    Ja veig que jo no viure gaire, de pomes en menjo moltes

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

358 Relats

1094 Comentaris

171819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.