El Sant!

deixa'm fer-te notar alguns errors ortogràfics o gramaticals en la teva biografia. Entenc que probablement l'escola a què anares no fou en català, i que escrius més de lectura i oïda que no pas d'escola.
-Dons (que caldria en tot cas escriure "doncs") no admet valor causal en català; es tracta d'un castellanisme d'ús. Per a aquest valor, cal utilitzar "car", "ja que".
-La norma d'accentuació indica que s'han d'accentuar totes les paraules agudes que acabin en vocal, vocal + essa i -en o -in; les planes que no acabin en cap de les terminacions anteriors, i totes les esdrúixules. Així: fàbriques, tèxtils, Còrsega, passàvem, ocasió, pàgina, cèlebre, aquí.
-La forma "tanmateix", utilitzada per a expressar oposició, s'escriu junta. De fet, en comptades ocasions es pot escriure "tant mateix".
-La forma "és clar" s'ha d'escriure seguint la normativa, per bé que en el català oral l'ús hagi derivat en una forma que indueix a escriure "es clar" o "esclar".
- Cal accentuar alguns monosíl·labs, essent l'accent diacrític. Habitualment, s'accentua la paraula que menys importància gramatical té (be - substantiu, en oposició a bé - adverbi; soc-substantiu en oposició a sóc-verb)), si bé en alguns casos això no és possible, sigui perquè es tracta d'un so neutre (mon- adjectiu determinatiu possessiu, en oposició a món-substantiu) o perquè ambdós mots tenen la mateixa categoria (os- substantiu, en oposició a ós - substantiu). En aquest últim cas, es sol accentuar el so tancat.
- El pronom àton "us" no admet altra forma escrita. "Us dic això", "Us adoneu d'això".
-Els diftongs en català són majoritàriament creixents (ia, ie, io, ua, ue, uo, ui, uu). Aquest és el motiu pel qual paraules com havia o tenia no duen acent (planes acabades en vocal) mentre que sí que en duen teníem, vivíem (planes no acabades en cap terminació de les citades) i pària, solitària (esdrúixules).
-La conjunció copulativa coordinada positiva "i" s'escriu sense hac. Tampoc no admet la forma "e"; estiu i tardor, estiu i hivern.
-L'adverbi "arreu" forma un sol mot, tan en la pornúncia com en l'escriptura.
-L'essa sorda (sabata) es pot escriure amb doble essa entre vocals, però no amb una de sola: Passeig, passàvem.
-En les oposicions "quan-quant" i "tan-tant", cal utilitzar la forma sense t quan es tracti d'un nexe (vine quan vulguis, tinc tan de mal) i les formes amb t quan indiqui quantitat (Quants en tens?, En tinc tants)
-Esteve s'escriu amb e final, com la majoria de mots masculins acabats en vocal neutra.

No vull que aquest comentari sembli rude, prepotent o res de semblant; ans al contrari, m'agradaria encoratjar-te a la millora com a repte personal. Moltes gràcies per llegir fins aquí.

Sense cap ànim d'ofendre ni de ser rude, crec que t'he de dir que estàs mal informat. Noms com Arnau, Oriol o Marc per a nen, o Anna, Marta o Maria es segueixen posant, i molt. Com a mínim, fa disset anys es posaven (és l'edat que tinc, i són noms d'amics meus), i l'experiència que tinc treballant en escoles em diu que encara es posen. David, Noemí, Jordi, Helena, que pootser els inclous en la llista de noms foranis?
Potser ets dels que defensa una mena de "pura-sang" català. És més català un Puig que un López, un Montades que un García? És més català qui opta pel nom de l'àvia (Antònia, Gràcia, Victòria) que per un de curt i dolç (Aina, Estel, Laia)?
Perquè cal que siguin noms amb sant i tradició per ser noms bons? Fa millor persona dir-se Raimunda que dir-se Clàudia?
Potser el que passa és que, com en tot i com sempre, hi ha tendències. Hi ha noms que es posaven molt en una generació i després no s'han posat, i més tard s'han recuperat.
No dic que no tinguis raó. Probablement ho veus diferent, però deixa'm fer-te una pregunta:
A la teva filla, què li posaries abans: Restituta, un nom català, amb tradició, santa i onomàstica, o Carla, un nom forani i sense tradició? Espero pel seu bé que no fos Restituta.
Planteja't, si et plau, que, com digué un savi, la llibertat personal acaba on comença la del veí. Ets lliure de posar el nom que vulguis als teus fills. Però, et consideres capacitat per decidir el del dels altres?
Et recomano també que revisis l'ortografia. Una cosa és un error tipogràfic, i l'altre és la voluntat excessiva de correcció, que fa que es confongui amb complicació, i desemboca en errors.
- "Ho" és un pronom àton, que substitueix atributs i complements directes indeterminats; En Joan vol que vinguis - En Joan ho vol. Per a la conjunció coordinada adversativa, la forma escrita és "o"; Compra móres o cireres. No s'admet la forma "u". Tanca o obre la porta.
-La forma impersonal "hi ha" no admet cap tipus de plural. Així, és indiferent si "hi ha un gos" o si "hi ha vint gossos".