EL SANT JORDI DE LA VELLETA

Tarda de Sant Jordi, dia de sol esplèndid, tres de la tarda, un horari on les paradetes de llibres s’adormen una mica del brogit del mati, hora de fer migdiada i de dinar, hora tranqui-la on les roses de Sant Jordi es marceixen una mica dins les galledes de les paradetes.

Una parada de llibres, una noieta jove al darrera teclejant en un mòbil, una velleta amb basto, arronsadeta, amb ullets vius moltes arrugues al front i a la cara, que son com pagines que el temps ha escrit.

Nena, bona tarda que em recomanes per Sant Jordi?
Bona tarda senyora, si en tenim molts ja ho veu vostè, miri miri....
Si diu la velleta ja ho veig ja, però voldria un llibre diferent....
Ah val, diu la xicoteta.
Agafa un llibre molt primet i li posa davant del nas.
Veu aquest quasi no te lletra, te moltes fotos, explica l historia de Manresa i es fàcil de llegir, te lletres grosses.
I qui t’ha dit que vulgui un llibre així???
Jo soc vella, mes no soc encara analfabeta, llegeixo tres o quatre llibres per setmana, jo volia un llibre diferent dels recomanats per la tele
Ah¡¡¡¡ va dir la noieta, perdoni perdoni, si en tenim vingui per aquí, i li mostra llibres amb cara i ulls, tota trasbalsada.

La velleta reia per sota el nas, i jo una humil espectadora també.
Ja ho diuen que l’hàbit no fa el monjo. O les aparences enganyen
I les velletes a vegades fan murrieries per passar l´estona.