Cercador
EL SANT CRIST DE PIERA
Un relat de: Antonio Mora VergésM’arribava fins a Piera mogut pel desig de veure la imatge del Sant Crist, que d’ençà de l’any 1688 és tradició que vetlla per aquesta Vila. L’església està tancada, com és ja costum dissortadament, i em limitava a retratar la façana on se’n fa esment.
La tradició afirma que a Piera i comarca, en aquell any de 1688, patien una terrible sequera que es perllongava ja per dos anys, tothom - uns més que altres – començaven a notar els estralls que es manifestaven en forma de fam, i d’una misèria que assolia proporcions espantoses.
S’explica que un jove pelegrí en passar per Santa Creu de Creixà, aleshores terme de Piera, va trucar a la porta de la casa d’una dona vídua i pobra, però molt pietosa, anomenada Maria Lleopard – és curiós que enlloc apareix el segon cognom - , demanant-li almoina.
Trobant-se ella en tan greu necessitat li digué que no el podia socórrer, que no tenia ni un mos de pa.
El pelegrí li va contestar que el Senyor, compadit, faria ploure l’aigua necessària si es feien rogatives , portant en pública i solemne processó una imatge incògnita de Crist Crucificat que trobarien a l’Hospital de la vila de Piera.
Li va demanar acte seguit a la pietosa dona que anés a la pastera de casa on trobaria quelcom per menjar. Maria Lleopard, convençuda i commoguda, així ho va fer, i con li havia anunciat va trobar un pa.
Quan va tornar el ‘pelegrí celestial ‘ havia desaparegut; Maria va deixar el que feia, i va arribar-se a Piera, on va explicar – fil per randa – tot el que li havia succeït al rector i al batlle.
Com havia dit l’àngel, va trobar-se la figura del Crist, i quan exposaren el fet al Bisbe de Barcelona, aquest decidí dur a terme – com ho havia explicitat el pelegrí - la rogativa: és fama que s’hi congregaren veïns de tots els pobles de la comarca, i àdhuc del Penedès sobirà, i del Llobregat jussà.
Des d’aleshores, per intercessió d’aquesta venerada imatge – segons la tradició – a Piera no els faltat mai l’aigua.
El 1936, com un més dels actes destinats a ‘dessolar la terra', que es van practicar contra Catalunya ; la imatge fou cremada a la plaça de les Monges; en retirar les cendres, els fidels observaren que - miraculosament - se'n havia salvat una mà.
L’any 1941, es feu una nova imatge.
No podia en aquesta ocasió fer realitat el meu desig d’accedir a veure la imatge del santcrist de Piera; si s’acompleix la tradició i es du a terme aquest any la processó , que amb alguna interrupció – som us país tràgic – es celebra des del 28 d'abril de 1688, potser dins d’aquest mateix mes en tingui ocasió.
Us recomano molt anar a Piera en aquestes dates.
Ah!, si teniu més dades de la Maria Lleopard, sou pregats d’enviar-nos-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La tradició afirma que a Piera i comarca, en aquell any de 1688, patien una terrible sequera que es perllongava ja per dos anys, tothom - uns més que altres – començaven a notar els estralls que es manifestaven en forma de fam, i d’una misèria que assolia proporcions espantoses.
S’explica que un jove pelegrí en passar per Santa Creu de Creixà, aleshores terme de Piera, va trucar a la porta de la casa d’una dona vídua i pobra, però molt pietosa, anomenada Maria Lleopard – és curiós que enlloc apareix el segon cognom - , demanant-li almoina.
Trobant-se ella en tan greu necessitat li digué que no el podia socórrer, que no tenia ni un mos de pa.
El pelegrí li va contestar que el Senyor, compadit, faria ploure l’aigua necessària si es feien rogatives , portant en pública i solemne processó una imatge incògnita de Crist Crucificat que trobarien a l’Hospital de la vila de Piera.
Li va demanar acte seguit a la pietosa dona que anés a la pastera de casa on trobaria quelcom per menjar. Maria Lleopard, convençuda i commoguda, així ho va fer, i con li havia anunciat va trobar un pa.
Quan va tornar el ‘pelegrí celestial ‘ havia desaparegut; Maria va deixar el que feia, i va arribar-se a Piera, on va explicar – fil per randa – tot el que li havia succeït al rector i al batlle.
Com havia dit l’àngel, va trobar-se la figura del Crist, i quan exposaren el fet al Bisbe de Barcelona, aquest decidí dur a terme – com ho havia explicitat el pelegrí - la rogativa: és fama que s’hi congregaren veïns de tots els pobles de la comarca, i àdhuc del Penedès sobirà, i del Llobregat jussà.
Des d’aleshores, per intercessió d’aquesta venerada imatge – segons la tradició – a Piera no els faltat mai l’aigua.
El 1936, com un més dels actes destinats a ‘dessolar la terra', que es van practicar contra Catalunya ; la imatge fou cremada a la plaça de les Monges; en retirar les cendres, els fidels observaren que - miraculosament - se'n havia salvat una mà.
L’any 1941, es feu una nova imatge.
No podia en aquesta ocasió fer realitat el meu desig d’accedir a veure la imatge del santcrist de Piera; si s’acompleix la tradició i es du a terme aquest any la processó , que amb alguna interrupció – som us país tràgic – es celebra des del 28 d'abril de 1688, potser dins d’aquest mateix mes en tingui ocasió.
Us recomano molt anar a Piera en aquestes dates.
Ah!, si teniu més dades de la Maria Lleopard, sou pregats d’enviar-nos-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5429027 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS