Cercador
El sabia mirant-me
Un relat de: Nubada- Compartir:
A la vora del foc xerràvem i cantàvem, amb la complicitat de la nit, sota un cel estrellat dels que només es veuen en llocs com aquell. Cantava cançons melangioses mentre els meus dits suament acaronaven les cordes de la guitarra.
A l'altra banda de la foguera, entre ombres i espetecs, una mirada seguia els meus dits i la meva veu. Jo ho sabia i em complaïa, amarada d'aquell encant que provoca saber-te contemplada. Em feia sentir bé i em deixava estimar... narcisisme juvenil que atiava la il·lusió d'omplir-me de sentiments i sensacions.
I defugia de creuar-me amb aquells ulls. El sabia mirant-me, però no el responia.
Comentaris
-
La mirada[Ofensiu]Joan G. Pons | 29-11-2008 | Valoració: 10
Sóc enamorat de la mirada i tota la seva força. M'agradat molt el teu relat.
-
l'he trobat molt curt[Ofensiu]maite masachs vendrell | 29-04-2007 | Valoració: 8
m'agradat molt, i ojala un dia en facis una 2ª part.
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Quan falta? (nanorelats)
- Missatge a una ampolla (nanorelats)
- Cargol treu banya
- Una vella amistat
- El llapis vermell (onzena desena de nanorelats)
- Faig cara de castellana
- I ja en van 100 (nanorelats)
- En despertar, el dinosaure encara hi era (nanorelats)
- Amb lletres de pal (nanorelats)
- On vas?
- Carícies (nanorelats)
- Molt més que quatre sentits
- Nadal de la infantesa, Nadal d'avui
- Enamorat de la mestra (i altres nanorelats)
- Taaaat! (nanorelats)