El saber és en va, si ets una pissarra

Vaig aixecar el cap del paper i vaig veure la pissarra. "Neta", verda, buida. I vaig pensar, si una pissarra tingués cervell, sabria moltíssim, sabria de moltes coses! Si jo fos pissarra, sabria per exemple, com s'estructuren les frases, el Complement Directe, l'Indirecte, i el Complement Circumstancial , sabria accentuar en castellà i en català i també fer la passiva i l'activa. Les funcions sintàctiques i el significat de molts mots.
Coneixeria la història del món, del S XII, al XXI, de les revolucions a les guerres més injustes, de l'antic Règim, al sufragi universal.
Resoldria les matemàtiques; equacions, divisions, igualació, probabilitat... Trobaria la solució de molts problemes, que molts no aconsegueixen aclarir.
Desxifraria l'escala de do, i la de sol, i de la menor. Arpegis, acords. Corxeres, bemolls i semitons. Sabria lligar les més belles melodies, i qui les va escriure.
La vida de Mozart, Beethoven i Chopin.
Tindria la capacitat d'analitzar l'economia del país. Els alts i baixos. El PIB pm, el PIB cf, i el PNB. Micro i macroeconomia.
Entendria que el ser no pot no ser, i que no ser no és. I que el no ser, no pot ser, perquè resulta que evoluciona. I que el ser si que val, perquè no creix. I no hi estaria d'acord.
I preferiria "no ser".
Coneixeria els elements químics i les seves característiques, el Ferro, el Sofre, l'Or i la resta de la taula dels elements.
Aplicaria la teoria de Newtons, la llei de Coulomb i la d'Einstein. Les forces i les masses, no em serien cap misteri. Perquè sabria que "la força de la gravetat és directament proporcional al producte de les masses i indirectament proporcional a la suma de les distàncies".
Et diria "tot el que necessites és amor" i "ahir, els meus problemes semblaven tan llunyans", en un anglès perfecte i sense dificultats. Amb una pronuncia immillorable, això si tingués veu.

Però a més de tot això, que no és res comparat amb tot el que passa al món, sabria cada cosa que li passa pel cap a tots aquells que em miren o que em veuen. Per què n'hi ha molts que no es paren a mirar el que els explico, bé perquè no els dona la gana, perquè estan enamorats o simplement, perquè tenen altres coses al cap.
Pobres, tots ells no saben que només mirar-los els ulls descobriria què els passa pel cap. Sentiria el calfred, el nerviosisme, la confusió, que sent la noia dels ulls verds, cada cop que pensa en el noi dels cabells llargs de la classe del costat. Sabria que el noi del cabell curt se sent sol, que cau ben fons i no sap què fer per evitar-ho. I també la història de la noia del cabell pèl-roig que no fa més que pensar en les desgracies que li han passat, sense adonar-se que no és bo auto compadir-se un mateix sense buscar una solució.

Així doncs, tindria coneixements de una ínfima part del món, i la capacitat de descobrir què senten els adolescents en un segon.

Però no em serviria de res. Ho sabria tot en va. Perquè no puc sortir, no puc anar a voltar el planeta per poder veure tot el que hauré après. Compartir-ho amb altra gent, no seria possible.
De que em serviria aprendre tant, si no és per veure després que en realitat, no he après res?
Si no és per comprovar la bellesa del món?
Si no és per veure com acaba la història de la noia d'ulls verds, i el noi de cabells llargs?
Si no és per meravellar-me amb el blau del cel?
Prefereixo ser persona. Aprenent i creixent cada dia més, voltant i descobrint, que cada dia el món és nou, i es mou.
I que les persones són misteris que cal descobrir a poc a poc.