Cercador
el ruquet
Un relat de: panxample* He perdut un ruc?
Com més compto menys ho entenc,
tres, catorze, setze i vint-i-u.
Un, dos, tres, em falta un ruc,
a les dues tinc dinar,
arri, arri que fem tard.
Arri ruc! Garric garrut,
un, dos, tres em falta un ruc,
segur segur... eren quatre,
he perdut un ruc!.
Comentaris
-
que divertit!![Ofensiu]teresa serramia | 01-03-2011
gràcies pels treus comentaris tan amables...
Gràcies pel teu ruc quee ns recorda que de "rucs" deunidó com en som un rato llarg...petons. -
que divertit!![Ofensiu]teresa serramia | 01-03-2011
gràcies pels treus comentaris tan amables...
Gràcies pel teu ruc quee ns recorda que de "rucs" deunidó com en som un rato llarg...petons. -
Una dita encoberta.[Ofensiu]Naiade | 25-01-2011 | Valoració: 10
A primer cop d’ull divertida con una cançó d’infant d’aquelles que ens ensenyaven a fi de pronunciar bé. De fons una realitat política ben buscada.
Et seguiré llegint.
Una abraçada
-
M'agrada....[Ofensiu]Trossets del que penso | 04-09-2010 | Valoració: 10
Es com aquelles coses que ens explicaven de petits per saber quants dits teníem a la mà. A primer cop d'ull he tornat a la infantesa.
Molt bo.
Trossets del que penso
l´Autor
45 Relats
292 Comentaris
66150 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".
la calaixera