Cercador
el rostre dels madrigals
Un relat de: fotas- Compartir:
Jo et donaria aigua dels tarongers si fossis capaç de mirar-me a la cara. I neu, de la que neix sota l'olivera quan moren les tardors. Jo giraria cap a tu el rostre dels madrigals, pigues sobre l'herba que projecten sense enlluernar el seu cinexín' de primaveres. Jo et robaria hiverns, en caixes de fusta i fons de palla, amb els que traficar al juliol mentre els altres es fonen. I t'impregnaria, de fang i sal, por i purpurina. Jo et miraria en la remor de les aigües on esvalota l'escuma. Et convidaria a compartir l'oxigen dels boscos on temo dormir sol, aquells en els que es reuneixen a debatre els sorolls sense procedència. Jo t'instruiria en les carícies de la falguera, tan lleugeres que hipnotitzen. I en les ingènues paraules del vent al copejar la persiana. T'ensinistraria en verbs i albes tan intenses que maregen, com maregen la nostra imperfecció les aromes més subtils. Et vestiria de sorra i fòssils nacrats. Tot en el seu lloc i tot difuminat, com en les obres que no descriuen sinó només suggereixen. Jo et faria oblidar la misèria dels homes que entorpeixen el camí. Et dotaria d'ales amb les que poder planejar. I et demanaria que, alguna vegada, planegessis volar amb mi.
Comentaris
-
gràcies[Ofensiu]fotas | 15-12-2005
Són madrigals... flors, de les que es giren cap al sol, no hi ha significats complexos darrere:)) Moltes gràcies pels comentaris. Estic passant uns dies d'abandó i escriptura a Formentera i ha estat molt grat trobar un racó amb connexió i llegir-los. Gràcies. De debò.
-
com una tendra carícia...[Ofensiu]ROSASP | 12-12-2005
Quan la contemplació de les coses gairebé imperceptibles ens fa vibrar i ens omple de gotes de rosada i murmuris profunds, és difícil no tenir la il·lusió de poder-ho compartir.
Aquestes mirades plenes de vida i de silencis que tenen la complicitat del moviment continu del temps. Instants emmagatzemats molt endins de la mirada, filats d'invisibles sensacions que es converteixen en ales.
Un vol lleuger i tendre que dibuixaria el lleu traç d'un camí per descobrir.
M'agrada aquest degoteig de tendresa i profunditat que tenen els teus relats. Sembla la unió dels sentiments amb la força encisadora i vital de la natura.
Una abraçada! -
ei, això està molt bé[Ofensiu]peres | 12-12-2005 | Valoració: 9
els madrigals de què parles, són poemes? són cançons?, són amoretes adreçades a la persona estimada?... Són tot plegat?
No m'agrada gaire la poesia perquè em costa d'entendre-la, i és això -suposo- el que em va passar l'altre dia "en el racó" teu. I avui em passa una mica el mateix, em penso: que no acabo de captar el rerefons, i això de llegir coses boniques, tan ben escrites com les teves, i no saber exactament de què va, em desconcerta.
No és una crítica, eh?, perquè ja sé que la poesia és així. En tot cas, és una autocrítica a la meva incapacitat per a copsar determinats registres literaris, una autocrítica que ja he fet amb motiu de poemes i relats poètics d'altres relataires.
O sigui, et felicito... i fins i tot t'admiro.
l´Autor
13 Relats
18 Comentaris
13037 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40