El riu era pluja eterna

Un relat de: joandemataro

M’he capbussat en el plaer , sense pell,
- estic xop i no em vull eixugar…

Mentre le parpelles encegaven aquests ulls distrets
he copsat la frescor de l’aigua
entre els planys de la roca.

I el riu ha estat pluja eterna, per un instant.



Photobucket

Comentaris

  • gràcies Joan[Ofensiu]
    magalo | 10-09-2011


    M'agradaria saber explicar tot un mon de sensacions amb poques paraules, com saps fer tu.

    Agraïda pel teu comentari al meu poema “La pell que duc damunt".

    un petonàs
    Marta

  • Està plovent[Ofensiu]
    Bonhomia | 04-09-2011 | Valoració: 10

    Crec que és una reflexió romàntica. Però quan penso en la cançó d'Els Pets "Està plovent" em pregunto perquè troben aquest tipus de relacions, la majoria de la gent, tan banalment. Tots vivim en el mateix univers, i crec que es vol ser massa culte, sense fer aquí ni molt menys alusió al teu poema.

    Ens llegim!


    Sergi