El Ritual

Un relat de: Naiade

Era una tarda de dissabte com tantes d’altres a Vallgorguina, el jovent solíem anar a l’únic bar del poble, passàvem l’estona plegats. Sempre hi havia gent gran que conversava, normalment no hi parava atenció, però aquell dia vaig sentir que deien:
- Aquesta mitja nit aneu amb compte, hi ha reunió de bruixes al dolmen “Pedra Gentil” .
Aquell va ser el detonant que va posar en marxa el que feia anys tenia ganes de fer. Vaig córrer cap a casa i els vaig dir que estava molt cansat i me’n anava a dormir. Un cop a la meva cambra, em vaig vestir de negre de cap a peus, vaig omplir la motxilla amb la càmera de fotos del pare, i l’alot per si em perdia.
Quan vaig sortir, la porta va grinyolar, però els ronxos del pare van esmorteir el soroll.
Vaig esperar l’hora ben amagat darrera una roca, a prop del dolmen, aviat van anar apareixent unes ombres negres. Tan sols una torxa guiava aquella corrua d’ànimes en pena embolcallats amb capes negres; caminaven silents, com si empenes toquessin el terra. Van preparar una mena d’altar, on havia una copa, al terra vaig veure un cossi i un sac lligat que no parava de moure’s. Uns cants d’estranya cadència es van anar imposant mentre feien rotllana al dolmen. Tot d’una un d’ells va obrir el sac i va engrapar un pobre gat negre que no parava de miolar ben espantat; amb un ganivet el van matar, la sang va omplir el cossi. Allò sí que em va trasbalsar, vaig plorar en silenci, mentre veia impotent com omplien la copa amb aquella sang i cadascú en bevia un glop. Per fi varen començar a desfilar per on havien vingut. Jo vaig restar allà inert una bona estona.
En arribar a casa encara dormien tots. Aquell dia no vaig anar a escola, la mare va dir que tenia febre. De fet, dies més tard pensava que tot plegat havia estat un malson.
Ara passat el temps, quan passejo per les parades el dia de mercat, em sembla veure algun d’aquells rostres en la gent que deambula pels carrers.
Un secret tan ben guardat, que segurament no esbrinaré mai.

Comentaris

  • Quin mal rotllo![Ofensiu]
    Materile | 20-11-2019 | Valoració: 10


    Recordo que la meva àvia i la meva tieta m'esplicaven històries de bruixes i beuratges i animals. Ara, després de tants anys, m'ha vingut un calfred. Has narrat molt bé aquest relat. M'agrada com escrius. Felicitats.

    Una abraçada tremolosa, aix!

    Materile (Maria Teresa)

  • Records[Ofensiu]
    Lecram | 20-11-2019 | Valoració: 9

    El treu relat m'ha portat records d'infantesa ja que sovint estiuejava amb la família a Vallgorguina i havien anat moltes vegades al dolmen, un lloc on la història, les llegendes i la fantasia s'hi troben.

    M'agradat descobrir-te, et seguiré llegint.

  • Terror[Ofensiu]
    brins | 20-11-2019 | Valoració: 10

    Cada dia quan anava al col·legi, havia de passar per sota d'un pont on deien que vivien bruixes. Passava una por que mai no he pogut oblidar.
    Potser és per això que el teu relat m'ha impressionat tant, per la por viscuda, i també perquè està molt ben escrit.
    Una abraçada,

    Pilar

  • Tenia mitja por[Ofensiu]
    Josep Ventura | 19-11-2019 | Valoració: 10


    A prop, de casa meva hi avia un lloc on es collien els pinetells a cistells, al mig d'una rostada de pins, una planada força gran, era la plaça de les bruixes, omplia el cistell i no m'entretenia gaire.
    Una abraçada

  • Sembla que el teu personatge...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Sembla que el teu personatge va quedar força trasbalsat... Pel que es veu [llegeix] no va ser capaç de fer cap fotografia. Jo, en el seus cas, tampoc, tampoc hauria estat capaç.
    —Joan—

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

273816 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com