El Retrat de Romeu Llanç (Tercera part)

Ens vegerem el dia següent a la Facultat de Belles Arts, anarem a totes les classes, però ens sentavem junts, sortiem d'amagades per besar-nos en algun cantó, en cada escapada, besar-nos es feïa més intens, i cada cop anavem descobrint l'anatomia de l'altre.
Jo sentia els malucs d'Àfrica redons i durs, quan vaig tocar-li els pits, eren preciosament redons, encisadors, durs.
-T'agrada el que toques preciós meu?Mentre ella clavava la ma dintre el pantaló, i em tocava el penis.
-T'agrada el que tu toques ara petitona?
-Siiii!Digue àmb la evu tallada, ofegada en un sospir d'exitació.

Continuarem besant-nos tocant-nos, ella em pujà la samarreta, em bessava el pit, el ventre, fins quan arribà al penis i de cop pujà i em digué:

-Amor, anem-nos'en d'aci, tinc ganes de fer-ho amb tu, estic preparada, però no vull que siga aci, anem a un lloc on ens sentim com en casa.
-A l'antic estudi de dibuix.
-Si vida, esperam fora, i ara surto.

Vaig sortit, però volia saber que faria, estava intrigat epr saber com es sentiria després d'haver estat tots dos tan units.Em vaig aguaitar pel fienestral que comunicava el bany de nois amb el de noies.

Àfrica votava i es ficava les mans al cor i deïa en veu baixa:
-Ho anem a fer, per fi, ho desitjava tant!Si, si, si, oh el meu Romeu!
Em sobta, però en aquell moment pensava que es referia a mi, com el Romeu Montesco de William Shakespeare, de totes formes em tenia intrigat, per què Romeu, i no, oh Ausiàs!

Era igual, sortí del bany, alli estava jo, en la porta, esperant-la, li doní la bossa, em passà la ma pel maluc i em començà a donar petons minúsculs en la galta, jo la vaig correspondre diguent-li en l'ascensor, de pujada a l'antic estudi:

-Ahir nit, vaig escriure una poesia per a tu, em sorgí del cor, i volia llegirte-la avui.
-Ohh!Que tendre!Mai m'havien fet una poesia, només un noi que jo coenixia fins fa poc, era molt tendre amb mi.Però ja no el veig
-Per què no?
-Esta de viatge, creu que busca una cosa que mai aconseguira, pel simple fet de que no cal que busque, ja fa temps que la té.
-Què és?
Es quedà pensativa i contestà:
-Feliçitat.

-"Dolça Àfrica, d'anyorança vaig morir ahir quan els teus llavis estengueren la ma per dirme adeu, fins demà.Plors, crits, volia volar per tot Barcelona, i trobar-te fins vore la teva finestra, endinsar-me al teu costat i juntar-nos tu i jo, en un un etern, dolç, amb marques d'haver fet l'amor sincerament, se que demà arribarà, NO SE QUAN, però demà".
-Ets, ets...ETS UN GENI,T'ESTIME, T'ESTIME,T'ESTIME!

Em besava ràpidament, l'ascensor arribà al seu destí, entrarem a l'aula de dibuix de models, les bosses al mateix cantó, un abraçada, un primer petó unint dos boques enbogides per llepar.Estavem a les fosques, la roba de tots dos començava a caure com fullams de xiprers, dos cossos despullats, mans pictòriques a punt de fer l'amor.

Àfrica i jo, tombats a sobre d'un llençol, jo damunt d'ella, petons, carícies, llepar-nos era ja la nostra consigna favorita, perdia el sentit perquè el plaer em feïa colps d'estat exitant al cor, la vaig penetrar, poc a poc, cridarem, orgasmes seguits, damunt ella, sota jo, contar una paret, lepant-nos, ella el pensi, li agrada "dolçament" (digué ella, "per sempre"), la vagina, una tempesat de fluixos amb enxís permanent.

Suors barrejats, queia el paper de les parets, s'esbaraven els dos cossos, els seu pis m'embolicaven el pit, cadscun la boca, la cara, pujava i baixava la seva boca, fent voltes, botant, tot i llepant, empasant-se el semen, tot del penis.

Caiguie assassinada la vesprada, les 5.Els "T'ESTIEM AMB BOGERIA"feïen pudenta l'habitació.Abraçats, suats, jurts per l'amro etern.

-Àfrica, no vull separame de tu.
-Jo tampoc, vine ama cas,a vull que visques amb mi.
-Estàs segura?
-Mai ho he estat tan com fins ara, quan hem fet l'amor he sapigut que tota la emva vida només es pot desenvolupar junt a tu.Vull donar-te un regal.
-És enter els pits.Vaig clavar la llengua.
-Siii, i no, vull pintar-te aquesta nit, despullat.
-Segur, jo no tinc el cos per pintar.
-No digues això, es encisador i molt exitant.
-El teu extramadament plaent.
-T'estime.

Ens vestirem, caminarem ensucrats en cada petó i pressa de mans o maluc, a sa casa anarem, em resultava familiar, a la d'alguna amiga meva o amic.

La por em ficà la mà al muscle.
-Què ocorre?
-Ja ho sabràs.
-Dis-me, por, que vols.
-el que jo vullga ja ho saps, el que passarà t'importa més.
-Què?

Un fort núvol negre despareix.S'acosta la vengança.