El relatairisme

Un relat de: Misteric

El Relatairisme.


Deixa-ho tot
i
ESCRIU.


La paraula és sagrada.

És el sacrifici, del silenci.

Allò que et relliga,
a un temps i un espai.

ESCRIU.

Digues-ho tot

o calla per sempre.

NO.

No es pot ser,
en veritat ATEU;
Sense pogué creure
en Déu.

ES pot
en veritat,
ser CREIENT;
Sense pogué
CREURE,
que res existeix?

ESCRIU.

digues-ho tot.
o calla per sempre.

Comentaris

  • Una poesia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 18-04-2009 | Valoració: 10

    ...amb molt de rerafons...

    No es pot ser,
    en veritat ATEU;
    Sense pogué creure
    en Déu.

    Jo crec que el que es pot dir és:

    No es pot ser,
    de veritat ATEU;
    Sense haver cregut
    abans en Déu.

    o l'altre vers:

    ES pot
    en veritat,
    ser CREIENT;
    Sense pogué
    CREURE,
    que res existeix?

    Si creus que no existeix res,
    ja creus en alguna cosa...

    O sigui és podria dir:

    Es podria CREURE en tot,
    sense ser CREIENT?


    Un ball de paraules, però això com dius és,
    ESCRIURE.

  • Visca la lliure versió...[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-04-2009 | Valoració: 9

    poètica. M'ha agradat la teva poesia perque em recorda les auques tradicionals o les rondalles que circulen encara per alguns dels nostres pobles. Vas llingant cada estrofa que dona gust. Enhorabona!

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

605 Relats

239 Comentaris

204258 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà