Cercador
El rei de casa
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
El gosset era divertit, amb aquells ulls foscos, prou desorbitats, i aquella cua ridícula.Tenia uns piticlings que no tocava mostrar-los i la Lali de seguida li va fer unes calçotets de blonda, com si fos volgués contribuir a la creació d'un animal irrisori.
En Nando es va sentir gelós del gos. Ofès. Com podien, els seus pares, substituir-lo tan de pressa?
Tantes moixaines i vinga fer-li fotos! Com?
Emprenyat, li va arrencar els calçotets i els va llençar per la finestra. Van anar a parar sobre l'escombriaire que, susceptible, es va pensar que li feia burla de la calvície i el va amenaçar amb l'eina de punxar fulles.
Calla! I si el llençava a les escombraries lligat de potes i morro? En Nando va somriure diabòlicament.
I ho va fer.
En Rossend i la Lali van plorar amargues llàgrimes incomptables hores. El nen xiulava dissimulant i fins i tot els escarnia quan no hi eren. Ell havia estat el rei i no n'hi hauria cap més!
No va calcular que els pares es compressin un gos-botifarra. Un cadell preciós de color merda d'ànec. Com gaudien de la companyia d'aquell animal! Li feien festes i l'acaronaven. No!
La Lali també havia posat calçotets al botifarra. Gens discrets, gens convencionals. Semblava un gos de circ. Era simpàtic, carinyós, i els pares n'estaven molt.
El nen volia desfer-se'n immediatament. I si li posava grapes clavades al pinso...o xinxetes...o agulles?...quelcom empassable i que el foradés per dins i morís. I fora el nou rei!
El matrimoni no va descobrir la dolenteria patològica del nen fins el gos que va fer nou. Com els anys d'en Nando.
Comentaris
-
Ostres!![Ofensiu]Annalls | 05-01-2013
Que ens expliques..!heheheh -no sé si m'hi acostumaré a escriure el riure en català-
Diria que tens una ironia amb un toc corrosiu, pobres gossets!!!
D'altra banda no m'estranya que el nen tingui aquests acudits, ja els hi val als pares insensibles, canviar-lo per una de les descripcions de la rassa que amb tanta simpatia ens fas.
Et vull agrair el temps que m'has donat. He corregit les faltes, alguna ni se com hi ha anat, doncs al original no hi era , bé UNA.
Altres... en lloc de demés...el problema es que repeteixo varis cops la paraula "altres".
He canviat el text un xic, te'l passaré quan l'hagi revisat un altre cop.
No se si em perdo...realment es un tema molt difícil, que vull explicar sense esplaiar-me massa. Potser no es pot.
La clau esta en el resum: La ignorància que tenim de les malalties mentals, i la seva corrosivitat envers el malat que no s'hi te, i les persones que estan al canto i que sovint tampoc ho saben.
Ara fa dos anys que vaig a classe de català, abans no havia pogut. No t'estranyi que faci faltes, intentaré que algú em corregeixi per no passar tanta vergonya.
Si tens temps , quan sigui ,t'enviaria a "La Señoreta Nita" el primer relat que vaig publicar, crec que com a mínim pots passar nou minuts entretinguda. I...ehem per compensar-te, "Acarono amb dits de seda " tan sols te tres versos, tot i que hi ha una segona versió en els comentaris. Uf prou! No et penso demanar res més, que ja esta bé !!!!
-
Es impressionant el relat [Ofensiu]Rafaelmolero | 03-01-2013 | Valoració: 10
A vegades llegint relats com aquest és impressionant com el descrius. Es perfecte
les seues manifestacions. Enhorabona per aquest relat, m'ha agradat molt. Rafael Molero Cruz. g-mail.- rmolerocruz@gmail.com.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436213 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com