Cercador
El rei Carnestoltes dóna masses voltes
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una nit disbauxada carnavalenca el rei Carnestoltes - en Toltes pels amics- va beure massa alcohol (cardava un fred de cal Déu!) i de resultes anava superpitofi. Ell dirigia la rua i la gent disfressada el seguia: tota una responsabilitat.
En Toltes anava abillat amb una perrruca de clown de tots colors, la cara pintada de verd i amb un nas d'alcalde de llogaret irlandès del segle passat, arrecades de taps de suro de cava, un coll alt de color fúcsia brillant com alguns pintaungles de bordell, uns leggins de ratlles de tons diferents i estridents, unes botes de pell peluda beix sintètiques i una capa quilomètrica amb puntets fluorescents.
La bruixa Fermina li va posar la corona des d'un balcó quan ell va passar-hi per sota. Una corona-gibrelleta de porcellana on feia lustres no hi defecava cap cul il•lustre. La Mina va esclafir a riure, esdentegada i fosca, i arrodonida com una mandonguilla treta de la cassola d'un gegant (tot plegat coixins).
En Toltes girava i girava i la multitud l'imitava. Allò era un passi de baldufes?
El confetti voleiava i esdevenia plugeta de somnis.
I el rei reia reia i describia cercles i cercles i la gent igual.
Marejat, engolia carrers a velocitat supersònica i aviat havien desfilat pel poble i ja me'ls tenies seguint un caminoi sota la llum de la lluna, engrescadíssims. Els músics seguien tocant i la Mina, que s'ho mirava tot des de l'escombra sense combustible, va entendre que allò era un segon flautista d'Hamelin i que anaven cap al riu que baixava d'ample...
Va agafar un llaç escorredor d'un disfressat de cow-boy i no va dubtar -no s'ho podia permetre- que s'erraria. Serrava les dents i es concentrava.
Un cinturó màgic va estrènyer en Toltes i el va estirar camí amunt novament. La comitiva al darrere.
La Mina va respirar alleujada. L'endemà el seu home no recordaria res, com cada any.
En Toltes anava abillat amb una perrruca de clown de tots colors, la cara pintada de verd i amb un nas d'alcalde de llogaret irlandès del segle passat, arrecades de taps de suro de cava, un coll alt de color fúcsia brillant com alguns pintaungles de bordell, uns leggins de ratlles de tons diferents i estridents, unes botes de pell peluda beix sintètiques i una capa quilomètrica amb puntets fluorescents.
La bruixa Fermina li va posar la corona des d'un balcó quan ell va passar-hi per sota. Una corona-gibrelleta de porcellana on feia lustres no hi defecava cap cul il•lustre. La Mina va esclafir a riure, esdentegada i fosca, i arrodonida com una mandonguilla treta de la cassola d'un gegant (tot plegat coixins).
En Toltes girava i girava i la multitud l'imitava. Allò era un passi de baldufes?
El confetti voleiava i esdevenia plugeta de somnis.
I el rei reia reia i describia cercles i cercles i la gent igual.
Marejat, engolia carrers a velocitat supersònica i aviat havien desfilat pel poble i ja me'ls tenies seguint un caminoi sota la llum de la lluna, engrescadíssims. Els músics seguien tocant i la Mina, que s'ho mirava tot des de l'escombra sense combustible, va entendre que allò era un segon flautista d'Hamelin i que anaven cap al riu que baixava d'ample...
Va agafar un llaç escorredor d'un disfressat de cow-boy i no va dubtar -no s'ho podia permetre- que s'erraria. Serrava les dents i es concentrava.
Un cinturó màgic va estrènyer en Toltes i el va estirar camí amunt novament. La comitiva al darrere.
La Mina va respirar alleujada. L'endemà el seu home no recordaria res, com cada any.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436185 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com