El regust més amarg del sexe sense amor... i el més dolç mmm!

I aquest és el regust amarg del sexe sense amor…

Quan despertes, desprès d'una nit esgotadora, plena de passió, que t'ha fet creure que senties el que vols sentir.
Quan obres els ulls, desprès d'un somni lleuger i desagradable, i sents com la respiració, la mateixa respiració que ha estat al damunt, al costat, i sota teu aquesta nit, t'està escalfant les orelles per dins.
Quan notes el mal de cap, desprès d'una intoxicació alcohòlica important, i recordes el despit, el perquè has volgut estar aquí aquesta nit, perquè senties que la soledat t'estava transformant, i necessitaves contacte humà, necessitaves notar una pell que no fos la teva.
I sobretot, quan recordes, com aquelles espatlles grans, queien sobre teu, mentre sospiraven, desprès de panteixar durant uns minuts, en escorre's dins teu, com si fos algú important, com si fos algú amb qui compartissis intimitat, com si fos algú que coneguessis de sempre…

I llavors és quan, el desconegut, que per una nit ha sigut el més proper que has tingut, es torna a convertir en un desconegut, i quan et vesteixes a corre-cuita, perquè sents vergonya de la teva nuesa, i quan saborejes, amb ganes de marxar d'allà el més ràpid i breu possible, el regust amarg del sexe sense amor…


I el regust més dolç….

Quan despertes, desprès d'una nit esgotadora, plena de passió, que t'ha fet sentir el que volies sentir, el que feia temps que no senties.
Quan obres els ulls, desprès d'un somni lleuger però reparador, i sents com la respiració, la mateixa respiració que ha estat al damunt, al costat, i sota teu aquesta nit, t'està escalfant les orelles per dins.
Quan notes el mal de cap, i somrius, al recordar com l'ampolla de vi blanc de qualitat, ha anat baixant, mentre a tú et pujava la calentor, i recordes el despit, el perquè has volgut estar aquí aquesta nit, perquè senties que no volies estar en un altre lloc, perquè notaves com la soledat s'apoderava de tú, i necessitaves contacte humà, necessitaves notar una pell que no fos la teva.
I sobretot, quan recordes, com aquelles espatlles grans que dormen al teu costat, queien sobre teu, mentre sospiraven, desprès de panteixar una bona estona acompassadament amb tú, en escórre's dins teu, com si fos algú important, com si fos algú amb qui compartissis intiminat, fent-li creure que el coneixes de sempre…

I llavors és quan, el desconegut, que per una nit ha sigut el més proper que has tingut, es torna a convertir en un desconegut, i quan decideixe's "fotre'n un altre" abans de marxar, que estem en època de seguera, perquè et sents orgullosa de la teva nuesa, del teu cos, de no sentir res més que ganes de follar per a ell, i de despedir-te amb un "ja ens veurem" que el torni boig, quan saborejes, amb ganes de que aquest polvo no acabi mai, el regust més dolç del sexe sense amor…