EL REGAL

Un relat de: kefas
La tarda del diumenge havia transcorregut plàcida. Massa, perquè la tronada i la pluja intermitent m’havia impedit sortir de casa mentre la nyonya m’enlairava al llimb del tantsemenfotisme . Havent sopat, amb l’escalforeta de la digestió convidant-me a tancar els ulls, vaig anar a l’habitació de l’ordinador per improvisar alguna activitat que mantingués la son a ratlla abans d’anar a dormir.

I allí el vaig veure. Era un regal. Potser havia arribat al migdia i no me’n havia adonat. Em va estranyar, perquè no hi havia cap onomàstica ni aniversari rondant. La capsa era bonica però gens cridanera. Desconcertat, la vaig obrir pensant que havia arribat per error. Però no hi havia cap dubte. De seguida vaig veure el meu nom, al mig, al costat d’uns llavis que somreien. El desconcert i la sorpresa m’espavilaren de cop.

Me’l maig mirar detingudament, intentant copsar els més petits detalls. Dir que el regal era bonic i agradable no explicava ni de lluny l’efecte que em causava. Per començar, va arribar amb la millor companyia per a un regal, la sorpresa. Era de confecció manual i realitzat expressament per a l’ocasió. Me l’enviava una persona a qui admiro i que havia fet l’esforç d’adaptar-lo a una capça que suposava seria del meu gust.

El regal traspuava la personalitat de l’autor, amb la difícil senzillesa que només està a l’abast dels talents. La capça no li calia. Em vaig estremir. Estava agraït i orgullós per ser objecte d’aquesta atenció. Però també una mica confós. Perquè me l’havia enviat ?. Quina intenció hi havia al darrera d’aquest present ?. Era una picada d’ullet, un signe de complicitat en fer servir una capça inadequada per a les seves habilitats ?

Estava un xic trasbalsat. Em reconec impetuós. Més ben dit, precipitat, si faig cas a les crítiques de la gent que m’envolta. S’acabava el dia i tot i que sense son, considerava que havia d’anar a dormir. Tenia poc temps. I llavors vaig optar per contestar, ara me’n dono compte, de la manera més inadequada possible.

Tinc habilitat per fer capses lluïdes i ràpidament en vaig bastir una. A dins hi vaig posar un regal fet amb les primeres emocions que em varen passar pels dits. Ja ni recordo quines varen ser. N’hi havia tantes, alegria, admiració, atracció, calidesa, dolçor, estremiment felicitat, gratitud, orgull, perplexitat, simpatia, sorpresa, tendresa, xamor, que, atabalat no vaig tenir temps de triar-les. O, potser ni les vaig fer servir.

Després de tancar la capsa i deixar-la a punt d’enviament, me’n vaig anar a dormir. Els ulls no se’m volien tancar. Resseguien sense parar els més petits detalls del regal intentant trobar una explicació raonable que em permetés entendre-ho tot. Finalment la fatiga em va vèncer.

Al dia següent, vaig aprofitar el viatge a la feina per enviar-lo. Fins avui no n’he sabut res més. Li haurà agradat ?. Pensarà de mi que soc un capsigrany per no haver pensat en la motivació més natural, filla de l’espontaneïtat i de la necessitat de comunicació ?. Que soc un desconsiderat per no actuar amb la gentil calidesa que venia al cas?. No ho sé. Provaré d’escriure un relat explicant-ho. No ho he fet mai, però diuen que les coses només arribes a entendre-les si les expliques.

Comentaris

  • Som el que donem[Ofensiu]
    kefas | 15-06-2017

    Per a mi, escriure és un còctel de vanitat i generositat. Vanitat perquè vull que em mirin i enlluernar amb els mèrits de les meves paraules la mirada encuriosida de qui fa l’esforç de navegar pels meus textos. Generositat perquè faig l’esforç de donar una part de mi mateix per provocar el goig d’un somriure o l’estremiment de la complicitat en allò més profund que hi ha en nosaltres. Però de les dues, només la generositat alimenta la vida. El que donem defineix la nostra personalitat.

    El meu regal també va agradar. Em va dir que era com la màgia de la primavera quan la deixem entrar als nostres cors.

    Noia, Sergi, Montse, gràcies per animar-me. Em costa escriure ( i llegir) més d’un pam de text.

  • COMENTARI[Ofensiu]
    Noia Targarina | 14-06-2017 | Valoració: 10

    És un relat molt maco i molt bent explicat es molt entenedor, continua redactant així m' agradat força!

  • Un ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 14-06-2017 | Valoració: 10

    ... relat d'aspecte molt psicològic. El dubte, la sorpresa, la gratitud,... s'hi barregen en un concepte molt humà. Has aconseguit fer-lo realista completament, i s'hi copsa aquest esperit humà dubtós que és tan present a les nostres vides, quan no sabem què fer ni com respondre a la situació.


    Sergi : )

  • Tinc una capsa per a tu[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-04-2017

    Els millors regals són aquests, els que no esperes i que es fan simplement pel plaer de provocar coses bones a l’altre, sense buscar res més. No hi ha res com donar-se una mica i sentir el somriure de l’altre. Potser tot aniria una mica millor si entre tots fóssim capaços d’enviar-nos més capsetes d’aquestes... No costen diners i a la vegada el seu valor és incalculable...