El refugi

Un relat de: Jam Malson
Tot començà el dia que en Miralles es preguntà cap a on anava la seva vida. I malgrat que trobar una resposta prou clara a una pregunta tan essencial com aquesta de vegades pugui semblar difícil, en Miralles trigà dos segons justos en trobar-ne una de força contundent: Llegir el diari era un acte d’un masoquisme malaltís.

I ho veié tan clar que no esperà ni un dia més en posar en pràctica la mesura amb què faria efectiva la negativa de continuar per aquest nefast camí. I quan passà per davant del quiosc, per primera vegada en molts anys es reprimí el costum de comprar aquell plec de fulls de paper imprès amb el qual dia a dia s’informava de l’estat del món. Ni va aturar-se per saludar a la quiosquera, més que res, per evitar una possible temptació.

Fugiria tant com pogués d’aquelles horribles notícies de guerres, de dones assassinades pels seus marits, d’infants morts pels seus progenitors, de neteges ètniques, de violència gratuïta, de corrupció política, de negocis bruts i de tantes i tantes altres misèries humanes que llegint-les li canviaven l’estat d’ànim i embrutien la seva càndida visió del món.
Perquè d’altra banda, si no feia res per arreglar res, estar al dia de totes aquelles desastroses notícies, de què carai li servia? De res! Més aviat el feia ser un manefla ben informat. I sempre havia sentit aversió contra les persones que foten el nas a tot arreu només per tafanejar.

En el fons, l’alleugeriment que sentí en pensar que a partir d’aquell dia res no podria torbar la puresa del seu pensament bé valia l’exercici de capbussar-se en la voluntària introversió. S’endinsaria en el seu món interior, ple d’una amabilitat i generositat desbordants, on les persones eren bones per definició, vivint en una terra de tothom i per a tothom.

I mentre aquest món del que tant li agradaria llegir no es fes realitat, només es deixaria acompanyar per la veu que duia dins i que li deia que algun dia la humanitat sabria retrobar el bon seny, perdut en un mal revolt del temps.

Comentaris

  • La veu interior[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-03-2018 | Valoració: 10

    Que important és escoltar la veu interior! Li desitjo tota la sort del món al protagonista del teu relat. Potser no val la pena llegir tants diaris o veure tant la televisió. Escoltar-se a un mateix i fer-li cas és fonamental. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

216 Relats

203 Comentaris

116023 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.