El reflex del mirall

Des que comences a llegir-lo, ja sents una mena de música que t'atura el temps, les presses i els neguits...Vas sentint, a poc a poc, com els pensaments de l'autora t'endinsen dins un mirall que, tot guardant records del passat, reflecteix també dibuix viu del present. Dues imatges convergents, que tenen en comú la gran màgia de la vida: l'amor i la companyia.
Un bell poema, Naiade!

Una forta abraçada, amb el desig que tinguis un feliç 2010.

Pilar

Els miralls de la nostra ànima, sovint ens transporten a somnis que vaguen dins altres somnis.
Ens dius molt bé, "no sé a quin costat del mirall estic" però no t'importa si tens l'amor amb tu.
No hi ha res que es pugui comparar a sentir-se estimada i estimar, res. És per això que el teu poema és tant bonic, té una gran càrrega d'un amor. Tot llegint-lo l'he viscut com una escena d'una pel·lícula romàntica.
És un autèntic plaer poder llegir els poemes preferits de cada autor, són realment especials.
Una càlida abraçada,
Núria

Amb el reflex del teu mirall...

Salut.
onatge

Poema que sembla fet pel RPV que he proposat (Dona davant el mirall), llàstima que ja el tenies fet... m'ha agradat especialment l'estrofa final:

Obro els ulls
encara emboirats
no sé a quin costat del mirall estic

Una abraçada, Naiade.

PS: El Ferran em va ensenyar les pintures que fas, les que estan en el facebook. Em van agradar moltíssim. Et felicito també per aquesta altra faceta artística teva!

a llegir el teu poema i veig que no t'havia valorat. A cops passa, si vas de pressa per damunt de la valoració, canvia.

Ens seguirem llegint
Joanalvol

Si el mirall et retorna la imatge del passat mentre tu ets en el present, fent un esforç, no podries travessar-lo i veure el teu futur?
El poema m'ha agradat molt car suggereix la recerca als móns immaterials.

més tendra has escrit, quina descripció poètica més encertada del pensament i de la imatge a traves del mirall es tot un clam al amor. Sincerament m'ha agradat molt.
Espero que recullis una virtual abraçada

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

... i un mirall que les separa! Un poema preciós que transmet la màgia que forma part del mateix poema, de la història que el basteix. Un poema que traspua tendresa des de la primera a l'última paraula. Una fotografia en color sèpia, sí, però també en colors actuals. Passat i present a través d'un mirall: una metàfora preciosa de l'ahir que convergeix en l'avui a través del record i d'una mica d'imaginació...

El poema, ben portat com sempre, Naiade, és impecable pel que fa a l'estructura i a l'estil de redacció.

Gràcies per tots els teus comentaris! Trobar-ne un sempre alegra el dia (en aquest cas, el final del dia!)

Una abraçada ben forta,

Vicenç

no importa de quin costat del mirall estiguis, si estàs amb aquella persona que et fa sentir així, com ens parla el teu bell poema.

Felicitats

Ferran

Vinc a llegir-te i em trobo que en aquest reflex aconsegueixes, des del primer moment, crear un ambient lànguid, relaxat, com aturat en el temps, suspés en l'espai, ben especial: em resulta una estança grata en moments de presses i tasques urgents... una aturada necessària i recomfortant.

Em sembla que "no sé a quin costat del mirall estic" és una frase que resumeix un estat d'ànim, un moment en què l'esperit personal sura i les urgències es tornen menys imperioses, i les prioritats es perceben amb claretat meridiana tot i l'allunyament de persones i objectes: l'estranyesa de tot plegat i d'un mateix.

En conjunt, un relat interessant... i romàntic, amb un final contundent.

T'envio una abraçada tranquil.la,
Unaquimera

Fantàstic poema, et felicito.

Amb recorda un "mirallet" que li parlava.

Digue'm, digue'm com era,...digue'm, digue'm com sóc,... digue'm qui sóc,
mira'm, mira'm com era i ara com sóc, mira'm, mira'm i digue'm qui sóc,...
digue'm, digue'm com era, digue'm, digue'm com sóc.

ens mirem al mirall i sembla que només es veu el present. Però darrere del mirall hi ha molts moments, passat, present, hi cap també el futur. Tantes imatges de qui ha passat davant d´ell, què és veritat de vegades quan ens mirem sembla que ens mostri moments del passat, potser vol què compartim amb ell aquells moments

un petó

que és difícil expresar i potser per això la poesia, més que la prosa, s'hi pot acostar més. Ens fas viure les imatges a través del mirall que evoca un passat que es fusiona amb el present. Un present dolç d'evocació de la persona estimada. Suau i molt tendre.
L'has fet tu el quadre? m'ha agrada molt i com que a la biografia dius que també pintes, he pensat que potser sí...
Una abraçada

com un viatge al pasat,
amb un peu al present.
i en els dos llocs, l' estimat.
l' ambient pot canviar ,
però si els sentiments son els mateixos,
tan se val.

Avet

...part meva, no estic gaire romànic, però la poesia és genial. Molta musicalitat. Dóna gust llegir-te.

Salutacions!


Sergi

d'amor, record, present... Hi ha moments que sembla que treguis la pols a un passat... Altres la realitat et desperta i obres els ulls. Un poema per interpretar.
M'agrada.

Salut.
onatge