Cercador
El record del teu somriure
Un relat de: bufanúvols- Compartir:
Disculpeu que parli a soles
per dissimular els pensaments
ancorats en memòries fugaces
com un somriure
o com un bri d'aire.
Potser començo a ser el boig
que sempre he recordat
a soles per la vida
com un grill en la nit d'estiu
o com un bri d'aire.
No us diré res més del meu somni
que he imaginat amb tu
amarrats al moll més petit
com un oasi de calma
o com un bri d'aire que ens dóna pau.
Aquest és el final més trist
o el començament més dolç
d'una llarga espera
on s'acullen les tempestes
i es casen les emocions.
Comentaris
-
Reguitzellera | 21-10-2007 | Valoració: 9
el final més trist o el començament més dolç.
-
amelie | 19-10-2007 | Valoració: 10
ooh l'última estrofa...
-
...[Ofensiu]gypsy | 19-10-2007 | Valoració: 10
"...Aquest és el final més trist
o el començament més dolç
d'una llarga espera
on s'acullen les tempestes
i es casen les emocions."
Les emocions que sovint ens esclavitzen o ens traeixen. Potser la gent més racional té avantatges, almenys en quant a que la seva fragilitat interior és menys acusada.
Potser, també es perden coses, paradíssos individuals, estupefactes com aquest poema.
Una meravella.
gyps
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
133 Relats
205 Comentaris
108369 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81