Cercador
El recital dels justos
Un relat de: Carles RebassaJo i la guitarra a la plaça Major,
cara d'estrella de lluna baldada,
amb so de l'eco de la matinada
li pos una tonada a la cançó.
El sol fa rua, serenor festiva.
M'assec agombolat en un racó.
Li pos una tonada a la cançó,
cant una feta de passió furtiva.
La gent d'allà d'ací que s'arrauleix
refresca els meus acords de pedra viva.
Cant una feta de passió furtiva
que fa olor de morera i et coneix.
Tothom sap d'on li pega aqueixa fuita,
herbei romanial que reverdeix
i fa olor de morera i et coneix
i és refrescant i breu com una fruita.
Al rodolet on jo cant per ningú
s'hi aplega lenta una auca de gent cuita
que és refrescant i breu com una fruita
i sota un logo reivindica el nu.
Arribes dòcil per les escaletes
i veus la gent com si fossin tot u
que sota un logo reivindica el nu
enmig d'una cançó de pells estretes.
Els ulls se't baden com els d'un mussol
en veure aquelles cares fresques, netes
enmig d'una cançó de pells estretes
somiant plegats de cop, fora grinyol.
Amb un gest ballador de cor que sua
t'asseus al meu costat com qui no ho vol.
Somiam plegats de cop, fora grinyol.
Entre la gent el sentiment fa fua.
I tots els pobres i les brutes i Joan
es posen a cantar que a ells els hi sua
tota la gent que per no deixar fua
ni ho deixen fer a ningú ni ells no ho fan.
El ritme és ràpid a una reconquesta.
Per la persiana guaita la gent gran,
els que no ho deixen fer a ningú i no ho fan.
Els joves baixen a estar per la festa.
Es fa un col·lapse, un caos, un trull
i ve la guàrdia lletja i feresta.
A un jove que era arribat a la festa
seny estatal li buida el clot d'un ull.
Feta la sang s'emprèn la retirada
que és la defensa feta a caramull.
Joc estatal. La bala dins un ull.
La pau retorna a aquella contrada.
Sortim cansats de la plaça Major.
Jo duc l'ai, tu la guitarra penjada.
Mig entonam, xiuxiuejant-la, la cançó.
Més tard pegam a sota Dalt Murada.
l´Autor
88 Relats
119 Comentaris
101194 Lectures
Valoració de l'autor: 9.32
Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.Salut, independència i socialisme
carlesrebassa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Tríptic anal
- 5 poemes de l'any 1
- Sextina de La Fornal
- Son Llatzet
- Joe Cocker i Miquel Àngel Riera
- Katiuskas provincianes
- Un cap de fava que parlava de Brossa
- Un llit
- Vídua i jove amb el cul rosa
- La lírica núm. 3
- La lírica núm. 2
- Els militants no han vingut al meu enterrament, car feien plans per a accions molt útils
- Sonet dels infinitius
- Penyora a Foix
- Els polítics