El ratolí Pérez

com té tanta feina corre moltíssim.
M'agraden molt els teus relats, Uanra.
Un altre dia et comentaré "El regne de les bruixes".
De moment rep un petó de la Nonna.

hola uanra ma agradat molt el teu conte del ratoli perez perque es molt dibertit.aixo apasat de veritat?



ponni

Hola Arnau, està molt bé el teu conte, com tots els altres teus que he llegit. M'ha fet recordar quan jo també era petit com tu. El ratolí Pérez jo tampoc el vaig arribar a veure, però sempre que em queia una dent sé que em venia a visitar i em deixaba algun regalet. Segueix així que tens gran futur com escriptor, i no m'estranya gens tenin un avi com el teu.
Felicitats!

M'ha agradat molt aquest relat ! Cada vegada ho fas millor!!! Jo sempre havia volgut veure el ratolí Pérez, però la veritat és que mai ho vaig aconseguir... una vegada hi vaig ser ben aprop... llàstima!!! Un petó Arnau! Quan ens veiem t'he de donar una coseta que t'he portat d'un lloc molt llunyà on he anat :P

Segueix escrivint així de bé!!

que és així que t'ha caigut una dent i t'ha vingut el ratolí Pérez i passat-ho bé a l'acampada.



regor

Aquest ratolí entremaliat és molt bo, creu-me. Jo he tingut la sort de veure'l. És un ratolí de color gris, però no és igual que els altres, l'envolta una màgia única. I aquesta màgia només la podem notar quan ens cull la dent de sota el coixí.

Salut i records!
ullsblaus1

Hola Arnau. Em sembla que el ratolí Pérez, la propera vegada que et caigui una dent, haurà de prendre moltes precaucions, haurà d'anar molt i molt en compte perquè no el vegis. Jo, crec, que se n'assegurarà molt i molt de que estiguis ben adormit.
Un petó!
- Avi Joan, el de la iaia-

Dirme com aquest ratolí recollidor de dents. A mí, quan era petit, també em duia cosetes però
com que erem la familia Pérez, els meus pares n'hi deien l'angelet de les dents.

Et felicito pel relat que cada vegada ho fas millor. Aquesta vegada no has fet servir cap personatge de l'avi. Estarà content, encare que si els hi prens també ho està. No li ho diguis que és un secret entre tu i jo.
Adeu Arnau. Joan Pérez.

Quina aventura més interessant que vas viure, per poc el veus i tot al ratolí. M'has fet recordar quan era petita i amb queien les dents. Jo no tenia cap ratolí Pérez on guardar la dent i quan me'n queia una, desprès de netejar-la bé, l'embolicava amb paper fi i la guardava sota el coixí. L'endemà al matí sense falta, sempre trobava el seu regal, però mai el vaig veure, devia esperar que estes ben adormida per deixar-me'l.
Aquest ratolí, deu estimar-te molt per haver-te deixat una carta i tot. Quina sort que tens; ja cal que la guardis bé com a record
Una abraçada de bona nit

mentre el llegia no he pogut evitar somriure, perque m'ha recordat quan jo era petita i volia que s'hem caiguesin les dents perque el ratolí Pérez hem portés alguna cosa...
Que fantàsticament bonica que es la inocencia.
FELICITATS!

que m'ha fet rebre el teu regal, Arnau! Quina sorpresa! L'he imprés i el guardaré com un record molt especial, i a més el podré llegir de tant en tant, i em vindran a la memòria altres moments en els que, com tu, esperava l'arribada del ratolí Pérez i procurava dormir-me ràpid perquè així no trigués a portar-me el regal. A mi se m'enduia les dents sempre, i a tu?
M'hi agrada també molt la fotografia que hi has posat, perquè la història, que ja veiem que és veridica, queda molt bé amb aquesta imatge que mostra com feies pràctiques de dormir dins el sac. La carta que et van deixar es xulissima, eh? quina sort tenir tanta amistat amb aquest ratolí tant especial! clar que el pobre va haver-se d'amagar al lavabo, perquè si els veiessim es perdria una mica aquesta màgia, no trobes?
Un petó molt gran, Arnau, i moltes gràcies per haver-me recordat i fer-me un regal tant especial.