El quiosc

Un relat de: VEGETA

L'home era vell,gaire bè en tenia 70 anys,tota una vida plena de coses acabades i encara per fer.Tothom el coneixia al barri,Pep,l'home del quiosc.
Cada matí es llevava molt d'hora per agafar la premsa que li deixaba l'Enric al costat de la seva petita botiga,al llarg del dia pasaven per allà gairebè tots els representants de productes de llaminadures,revistes,cromos....i per suposat tota la gent del barri,el seu barri
Jaume era fill de la senyora Josefina,peixetera al barri tambè des de sempre.Jaume anava a comprar-li a la seva mare les revistes del cor que hi sortien cada setmana,el noi en tenia 7 anys pero molt eixerit per la seva edat.
El nen va arrivar al quiosc, dient sempre bon dia,com li havia ensenyat la seva mare,demanava les revistes i tornava depressa a portar-les a sa mare.El quiosc d'en Pep estava ple de llaminadures,com li agradaven al Jaume,la seva mare li havia prohibit tota mena de sucre per que deia que fan malbè les dents.......hagues matat per un chupachups.
En Jaume esperava que li dones el seu paquet de revistes habitual quan de sobte el va veure,allà,sol........ningú el veia.......un chupachups al taulell,el noi va pensar en agafar-lo pero la seva conciencia no el va deixar,si el comprava la seva mare s'assaventaria,pero si l'agafava...ningú diria res,nomes ell ho sabria......el va agafar.En Pep li va donar les revistes i el noi s'en va anar.Que bó que era aquell dolç,el tastava i tota la boca s'omplia de plaer,el plaer de lo prohibit.Va passar una setmana i en Jaume va tormar al quiosc,va demanar les seves revistes sense tenir ja cap record del que va passar fa una setmana,pero..no pot ser...un altre llaminadura....bufffff...aixo era la temptaciò en persona,no ho va dubtar,va deixar que el quiosquer es dones la volta per agafar les revistes i s'el va ficar a la butxaca.
Van passar molts messos i cada vegada que hi anava al quiosc el noi trovava el mateix premi,la seva temptació,el seu plaer,la seva droga.
Al costat del quiosc d'en Pep hi havia en Marcel un vell venedor del cupò dels cecs,ell no hi era cec pero en tenia una deficiencia a la cama que el permetia vendre els cupons,una tarda va anar al quiosc i li va dir al Pep que hi anes amb compte amb el noi de la peixetera,cada setmana el pispava una llaminadura quan ell no s'hi adonava.En Pep li va donar les gracies pero li va dir que no es preocupès per res,que tot estava controlat.
Va passar una setmana sencera des que li van robar l'ultim chupachups,avui tocava,en Pep ara ja ho savia.........les 10 del matí.........en Jaume es veia de lluny.En Pep es va preparar i va agafar un chupachups del aparador i el va deixar damunt el taulell......com sempre.......com cada setmana.Volia tornar a veure aquell somriure,aquella imatge que un dia se li va clavar a la seva ment i mai no va sortir,no havia pogut veure res de la vida d'aquell nen,no l'havien deixat apropar-se...pero ara si,aquell somriure era seu i nomes seu,com era el nen ....seu i nomes seu,la vida no l'havia deixat tastar aquella llaminadura dolça,aquell amor que dona un fill al seu pare,encara que era el seu veritable pare,ningú ho savia.
No podia agafar temps del seu fill,no podia fer res per tenir-ho a prop seu pero si podia fer que cada dijous,el nen,sonrigues per ell,nomes per ell,i aixo no es pagava amb calès.

Comentaris

  • Gràcies [Ofensiu]

    pel teu comentari. Vegeta, has pensat que amb una mica de paciència i desenvolupant més aquest relat podries fer una bonica novela, o un conte?.

    M'he llegit els teus escrits. En alguns d'ells m'he quedat amb la impressió que els acabes molt depressa (Coitus interruptus). Els podries desenvolupar més per donar-nos els plaer de llegir-los. No es tracta només de fer-los més llargs.

    Els arguments són originals i imaginatius. Vull ser constructiva, no crítica. Hi moltes formes d'escriure, totes són expressió de nosaltres mateixos.

    T'encoratjo a seguir escrivint, i et suggereixo, si m'ho permets, que ho facis poc a poc, disfrutant-t'ho, com si fessis l'amor.

    Abraçadotes.

    Pilar

l´Autor

Foto de perfil de VEGETA

VEGETA

17 Relats

14 Comentaris

17024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
PETITA HISTORIA D'UN CATALÀ A MADRID
SILVERI GARCIA ROJAS

silverio.garcia2@gmail.com