El quiosc

Un relat de: garbi24
Com sempre, amb ganes, baixa a buscar el diari, la veu allà somrient, tots dos es desitgen, tots dos callen.
De vegades el contacte físic d’intercanvi de monedes, els posa la pell de gallina. Ningú fa el primer pas.
Passats els anys, comparteixen taula de dominó al casal de jubilats. Tots dos somriuen, tots dos callen, però de vegades es toquen la cama per sota la taula.
Tot arribarà.

Comentaris

  • Ja passen aquestes coses...i tant ![Ofensiu]
    Josep Llop Llop | 27-12-2016 | Valoració: 9

    Bonic i possible i obrint possibilitats a moments suaus de la vida quotidiana que no para mai de combinar duresa i tendresa. Si no fos aixi, poder no ho podriem aguantar.

  • Ras i curt![Ofensiu]
    Victre | 14-08-2016 | Valoració: 10

    Felicitats pel relat! M'agrada la idea d'escriure poques paraules, i que sugui el lector el que hagi d'imaginar-se els buits de la història.

  • Molt bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-03-2016 | Valoració: 10

    Com que la vida supera la ficció, segur que aquest cas s'ha donat en moltes ocasions, encara que potser te l' hagis inventat. És molt curiosa aquesta relació entre dues persones incapaces de dir-se allò que desitgen i que deixen passar la vida en un estat de recança. Però encara hi ha esperança. Tu ens ho insinues clarament al final del teu relat tan ben escrit com interessant.
    L'enhorabona!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-02-2016 | Valoració: 10

    Puc imaginar els vellets, tota la vida igual. M´agrada com escrius amb poques paraules dius molt.
    Montse

Valoració mitja: 9.75