El quid de l'espantall

Un relat de: touchyourbottom
-Tat! Tatus patatuuuus!

Ni calen aquests mots per sorprendre l'infant assegut a la trona mentre a fora trona i quan arrenqui la plujassa segur que s'hi afegeix i brama. Tu no ho vols pas. Vols que estigui content. Que mengi la fruita...que fa el gansoner.

-Tat!

No s'immuta, la criatura, amb expressió seriosa, com intuïnt que un puto dia serà adult. Ni gota de gràcia de cap núvol no li fa.


Aquest ser de poca edat eres tu. Sembla ser que ets lleig, lletgíssim. Et dediques a fer d'esmolet, els estris als que has de revifar l'ús tallant eviten que et facin burla. El teu exèrcit, hahahha. Allà on vas, se't coneix pel so que esbotza l'aire i el torna als oficis d'antany.

-Un dia faré el decés, com la meva mare, que era massa jove. I en breu...t'obliden. Unes tisores tallen el record?- vares elucubrar davant el mirall una vegada en què la vida era només decaure.


Vas amb una moto peculiar per a la teva feina. T'atures quan veus venir algú sol·licitant els teus serveis. Mai, però, t'atanses a cap escorxador...perquè tens l'ànima oberta en canal. Has canalitzat el dol com has sabut. T'ha costat. Tens seixanta anys ben bons (i malats de mitja fibromiàlgia que no resulta creïble ni pels que la comparteixen...t'has de fotre quan s'intensifica...va com va, toca el que toca, esmolet Anselm).

Que et diguin Selm, que cap salm bíblic et guareixi...bé...i tu...en honor a la mare que enyores, com a distracció i teràpia fas videos d'humor tots sota l'a marca: 'El quid de l'espantall'.

Duus ulleres verd oca enormes, contra guspires. I contra més que prou t'ho saps.
Vas amb un davantal gris obscur amb un cor que hi has cosit, de to blau cobalt, ben acoblat punt a punt a la tela resistent.

-Sóc lleig com un pecat. Selm, servidor. Però he fotut claus, per simpàtic, amb mig turisme femení rus, les enciso. Em vaig ajuntar amb una canària que semblava un lloro quan sortia del saló d'estètica i perruqueria. No vaig voler fills perquè ...i si no els feia riure mentre es mantenien estúpidament seriosos a la cadireta infantil, com jo? Mentre esmolo -i se m'agusen els ullals del sarcasme- sento de fons 'tat, taaaat, tatus patatuuus', que em deriven a la melanconia i tendresa. I alhora, al menyspreu...quan ell proferia els mateixos sons:

-Tat, taaaat, tatus patatuuus!

'Com ta tarada mare, espantall ella, espantall tu!', afegia. Va gosar repetir-los, repetir-ho, al llit de mort.

-Ni els cucs voldran atipar-se de tu. Sí ho voldran les bèsties infernals de mandíbules lacerants que t'apedaçaran, malparit! El teu reiterat 'espantall, espantall' la va matar. Se't podreix la seva fortuna a les mans, no me'n vas deixar ni cinc. Tot per a la mexicana sexy gens espantallosa.Cadenciosament les serpents més repugnants de l'inframón de la perversitat se t'acosten, n'ets menja, sí. Ets el quid de la seva verinosa dieta. He gravat 'Espantall Kid', te'l dedico. I plego, no et dedico més pensaments. Veig una dona que m'agrada en una terrassa. Hi vaig, per fer-la riure, que no es fixi massa en com en sóc de poc agraciat de faç. Tibaré la cara, riurà, encara creurà que és maquillatge. Sé que no m'engegarà...intueixo que és escriptora i que voldrà posar sobre paper la meva història.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

205 Relats

85 Comentaris

41782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).