El que un llop li explicava a la lluna

Un relat de: JBGrenouille

Només una mirada, un somriure
Tan sols una abraçada, un plor
Vida, és això el que em fa viure
I no oblidar què és l'amor.

Enamorat, desfet i cansat
No trobo l'esperança per arribar algun dia al teu costat
Doncs el meu amor em mata,
Em mata el teu silenci glaçat.

En aquest camí empedrat i boirós
On no s'hi veu res més enllà
Guia'm princesa de la foscor
Ajuda'm a trobar el teu cor.

Perquè tothom somia un somni,
jo somio poder somiar
doncs el teu amor em mata,
i em treu el desig a caminar.

Espero que arribi el dia
En què la tempesta deixi de fer clamor
que tot perdi el sentit normal de la vida
I que reneixi la bogeria de l'amor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de JBGrenouille

JBGrenouille

2 Relats

6 Comentaris

2216 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00