Cercador
El que un llop li explicava a la lluna
Un relat de: JBGrenouilleNomés una mirada, un somriure
Tan sols una abraçada, un plor
Vida, és això el que em fa viure
I no oblidar què és l'amor.
Enamorat, desfet i cansat
No trobo l'esperança per arribar algun dia al teu costat
Doncs el meu amor em mata,
Em mata el teu silenci glaçat.
En aquest camí empedrat i boirós
On no s'hi veu res més enllà
Guia'm princesa de la foscor
Ajuda'm a trobar el teu cor.
Perquè tothom somia un somni,
jo somio poder somiar
doncs el teu amor em mata,
i em treu el desig a caminar.
Espero que arribi el dia
En què la tempesta deixi de fer clamor
que tot perdi el sentit normal de la vida
I que reneixi la bogeria de l'amor.