El que sobra al cotxe

Un relat de: Xavier Valeri
Tot el que sobra d’un cotxe va al voral. També hi va tot el que porta el vent. Hi creixen moresc, flors de jardí, margarides, blauets i un bitxo verd. Sí un dia Demèter veu el que hi ha deixat Èol i els mortals? Demèter va castigar el jardiner Ascàlaf per xerrar massa. El va convertir en un mussol. Demèter té poder sobre els arbres i l’herba. Pujo a dalt, a veure si la veig, però només veig el Sol que ho veu tot i, a mi, també.
Arribo dalt i hi ha un ramat de vaques. Cal·líope m’ha escoltat. No hi ha la vaca cega, ni la vaca suïssa, ni les vaques reials que guardava el príncep Triptòlem, però si la vaca esgarriada. Jau al voral, al costat de la cuneta, apartada del prat i del ramat. I penso, estaria més bé al prat. Es veu ben clar que no pensa o ho sembla i no vol.
Me’n vaig avall, fins que m’aturo. Sento un crit feréstec a l’aire. La gralla volta damunt meu. Planeja i gralla les altres. Penso, què haurà vist? Sempre penso què haurà vist, sense tenir present que em veu a mi, com el Sol. La gralla en veu, però passa de mi, perquè no em pot devorar. Estic viu i sóc molt gros per ella. Així que alguna cosa busca.
Me’n vaig perquè és tard i surten núvols. A dalt, encara hi ha la vaca esgarriada, ara, arran de la cuneta i sort que hi ha un fil. Si hi està bé? Jo me’n vaig avall, abans el Sol es pongui.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: