Cercador
El que queda III - la mes absoluta tristesa
Un relat de: ones i ventEl foc del odi
ha cremat tot al·licient.
La olor encara hi es,
el vent ja només
transporta cendres,
que formen el teu nom.
Llegint-ho els meus peus
no poden portar tant de pes
i les empremtes dels meus genolls
queden com a signes a la neu.
A l'interior voldria ser
una reina d'hivern.
Però només soc una esclava,
pendent de cada mirada
i lleugers canvis de la teva ment.
El dolor cada vegada m'esclata,
cada vegada per sorpresa,
cada vegada creient,
que aquesta serà la ultima.
Comentaris
-
el que queda...[Ofensiu]aigua de mar | 09-01-2005 | Valoració: 9
Fabulosa trilogia que queda després de l'amor. Trista i sentida. És el que queda...
Espero que ens premiïs amb més capítols, que segur que en queden per escriure...
l´Autor
22 Relats
64 Comentaris
31524 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Ara ja fa molts anys, que estic aquí.Soc Suïssa i m'agrada el català.
Es un amor des de fa molts anys. Hi anava a classe a la universitat de Basilea, sense saber que algun dia ho feria servir per viure el cada dia, o fins i tot per escriure una poesia. En tot cas perdoneu les meves faltes
gramaticals o d'expressió.
Últims relats de l'autor
- A l'Univers es parlava el català - capítol 9 - El cant dels trobadors - La festa del foc a la nit màgica del any - Una realitat que és un somni, o un somni que es converteix en realitat..
- Ja no ho faré més...
- Eròtica
- La genètica de la porta del abisme
- Darrera la columna
- Tres somnis i un pecat - el tercer somni
- Tres somnis i un pecat - el pecat
- Tres somnis i un pecat - el segon somni
- Tres somnis i un pecat
- On ets?
- Podries ser tu
- Sinceritat II
- Sinceritat
- Ones i vent
- Deixa el món de la mentida!