El que mai es parla. " Gotes d'aigua"

Som com dos gotes d’aigua que llisquen vidre avall en un dia de pluja, com aquelles que sempre volen estar juntes, les que per un estrany magnetisme volen descendir per el mateix camí sent una de sola, i en arribar al marc de la finestra sempre cauen desapareixent entre milers, una vegada i un altra, per acabar en mig d’un mar que de forma neutral ha decidit mantenir-nos separats, atrapats en el temps, ni jo i tu, ni aquí ni allà, congelats en mig de res, en standby, a l’espera de tornar a lliscar vidre avall i tornar a caure en un dia de pluja.