El que jo vull...

Un relat de: Marta

T'aixeques al matí al costat d'una persona i et preguntes què hi faig jo aquí?

Et dones compte que tot allò amb el que creies no existeix.

Això em va passar a mi...

Vaig despertar al matí i em vaig preguntar qui era ell?

Però sobretot qui era jo?

Jo no volia aquella vida... jo no volia ser aquella dona
jo volia tornar a ser feliç
aixecar-me al matí i veure la cara de l'albada reflectida al coixí.

Mirar-me al mirall i veure uns ulls plens d´il.lusió... de ganes,de passió sense estimar a mitges
sense records del passat que embrutaven el futur de tristesa... ressentiment i pena.

Volia tornar a sentir papallones a la panxa
enamorar-me d'una olor... d'una mirada...d'un somriure.

Aixecar-me al matí abraçada a un cos ple de vida
a un cor que cridés amb la mateixa veu que jo...
agafar el seu alè entre les meves mans
i inventar-me cada instant els sabors dels seus somnis.

Que fos el meu desig dels diumenges a la tarda... de les nits del dissabte...
acaronar amb la meva mà el seu cabell que dibuixa el meu núvol d'amor.

Vull que sigui la meva veu a la seva boca...

Que sigui dia...que sigui nit

Que sigui la certesa de sempre....

Que sigui el desert immens de passió on em vull perdre
i l´ombra del roure on vull envellir.



Comentaris

  • M'ha encantat.[Ofensiu]
    aquellamirada | 23-12-2007 | Valoració: 10

    Són boníssims els teus textos. Especialment aquest, que és el meu preferit. Realment també és el que jo vull :)
    Bones festes i felicitats pels teus textos.

  • Potser...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-12-2007 | Valoració: 10

    ...quan ens desencisem d'aquesta manera d'una persona és quan entra en joc el carinyo, és a dir que quan ja la bellesa, o la passió han acabat entra en joc una altra cosa que no sabria com dir-la, però és, si és cert que sempre la passió acaba, és et dic, una tristor que allò acabe, allò amb el que fruíem i teníem pessigolles a la panxa, però jo no solc deixar una persona perquè ja no em faça això simplement convisc amb ella, és trist, però sembla que li passa a tothom. Vinga frueix del Nadal i sigues optimista, que sempre es pot trobar més enllà de la passió. Bon Nadal Marta. I petons.

  • Però el desig no mora mai,[Ofensiu]
    Avet_blau | 19-12-2007 | Valoració: 10

    Les persones , les relacions, la vida,
    tenen moments: creixen o moren amb nosaltres.
    cada dia moren i neixen desitjos e il.lusions,
    cada dia nosaltres donem la volta al mon.
    i tot canvia de color,
    i res d'ahir, es el que semblava.
    i entre la noria d' aquesta vida
    cal agafar-se i creure en algú:
    persona o color, animal o núvol,estel o terra,
    tenir conviccions fermes i donar la vida si cal per defensar-les.
    Tristament les persones son les que mes decebem, canviem , mentim, fallem.
    si no som capaços de acceptar tantes mancances i traïcions
    la vida pot esdevenir patiment .

    Però el desig no mora mai,
    i amb ell queda el amor i la voluntat
    d' estimar, de donar, de sentir.
    Avet

  • viure als camps de l'amor i la imaginació...[Ofensiu]
    desert | 19-12-2007 | Valoració: 10

    "Doncs ara mateix portaré un núvol perquè et regui i veure com el teu cor creix sense adornar.te'n"

  • El que volem tots[Ofensiu]
    Jaume47 | 18-12-2007 | Valoració: 10

    sense dubtes ni desenganys

  • Qui sap?[Ofensiu]
    Onixnegre | 18-12-2007 | Valoració: 10

    Qui sap quan la pluja et rentara el ulls?
    A la llum de l'alba.
    Qui sap on s'acaba el camí?
    On rau la felicitat.

  • el fruit [Ofensiu]
    jaumesb | 18-12-2007 | Valoració: 10

    del desig

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

45510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com