El que hem dit

Un cop descobreixes un autor que t’agrada, et ve de gust llegir els textos que va publicar des dels seus inicis. Això és el que m’ha passat i m’ha cridat l’atenció el títol d’aquest.

Un poema que, amb força, expressa un sentiment de culpabilitat per allò que hem dit o fet a d’altres que els ha ferit. I com molt bé apuntes, allò que no hem dit. Aquelles paraules agradables, aquell “t’estimo” a qui estimes, aquella denúncia davant d’una injustícia...

Ens seguirem llegint,

Núria

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Gràcies. Sempre que algú amb un talent més que remarcable i demostrat em comenta i no només això, sinó que a més m'afalaga, no sé... No puc evitar pensar que no m'ho mereixo...
Però Franz Appa no és només un, oi?

Així, sigui qui sigui, gràcies, de tot cor.

i savies les paraules que composen tot el poema. La naturalesa de l'ésser humà sembla força abocada a aquest fer mal sense ni adonar-se'n o fugint sempre de la possibilitat d'esmenar els errors comesos. Coincideixo amb tu en que probablement hi hauria d'`haver al menys consciència tant d'allò que em dit o fet incorrectament com d'allò que no hauriem d'haver silenciat.
Una abraçada

És el que mostra cada idea d'aquest poema: quantes vegades fem mal amb una mirada de menyspreu? Quines conseqüències poden tenir el negar suport a qui necessita rebre'l? A quin pret arribarem si ens carreguem de ressentiment? Què s'amaga darrera la facilitat amb la que eludim la responsabilitat de la infelicitat que poden provocar les nostres paraules, els nostres gestos, el que no diem o el que no fem?

Bonica manera de fer-nos tocar de peus a terra i mirar-nos el melic, que no és tan rodó i bonic com ens podem arribar a pensar.

El que hem dit, el que hem escrit, tot són paraules.
Gràcies per les teves. En els poemes que he llegit. En els comentaris que has escrit.
m

El que hem dit, el que hem fet. Però també el que no hem fet i el que no hem dit.
Trobo molt encertat el ritme creixent del poema, sense concessions. I la contundència del seu contingut.

El que hem dit... i també el que hem callat!
Els gestos que hem fet, i aquells que ens hem estalviat per evitar la presa de posició ( o per aconseguir una possessió! ), el desgast emocional que suposa imvolucrar-se, la recança que fa obrir la nostra intimitat, descuidar el nostre confort, trencar la nostra indiferència que ens salva de tants sotracs, ... tot i cadascun d'aquests moviments i les seves absències va dibuixat un perfil.

Uns versos categòrics, un missatge concloent. Qui se senti cridat... que actuï o es tapi ven fort les orelles!

Definitivament, avui envio una abraçada gran,
Unaquimera

quina brutalitat més certa.
M'agrada la contundència reveladora de la crueltat que els humans som capaços d'exercir.
El que hem dit, sí, el que han dit, el que diran i així la roda com un cercle inesgotable.

Un poema amb una bellesa crua i forta, que no deixa indiferent.

Una abraçada.