EL QUE HAGI DE VENIR

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Et diré que sí
si em demanes de venir.

No sé on anirem
però la incògnita m’excita.
Deixa un interrogant calent i obert,
ple de promeses i al•licients.

Els braços vull obrir
A tot el que hagi d'arribar.

Si és obstacle feixuc
buscaré manera de deixar-lo enrere.
Vencent-lo, si és que puc;
vorejant-lo si, obstinat, em barra el pas.

Riure. Sí, de cor enriallar-me.
Mirar totes les coses amb ulls de nen
disposat a aprendre mentre juguem,
a cuit i a amagar, a imaginar que puc volar.

Com oreneta viatgera
que d’Àfrica arriba en primavera
a ocupar el seu niu
penjat del canaló del terrat.

Mullar-me amb aigua de pluja
que s’emporti amb ella el neguit,
i així, net de pols i palla
poder-me de nou omplir.

Omplir-me de tot,
omplir-me de res.
Que tot és res
i res ho és tot.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com