El que em mira

Un relat de: Llàgrimes de Gel
Es veu arribar el neix-ament d'un quadre, . Aquell olor que desprèn la pintura, es una olor d'inconfusible, como la gespa acabada de tallar. Olors que no s'obliden per molt anys que passin. En el debanat una tela blanca e immaculada esperant unes pinzellades. La paleta de colors, però els bàsics, per fer colors, imaginaris i exclusius, tot a punt per començar la festa. Vareja els color amb petites pinzellades, una mica del groc, una mica de verd... colors que per fi veuran la llum, tot va agafant forma. Una cara d'un noi, ulls foscos, llavis carnosos, rostres angelical, el noi de rostre perfecta. Un autentic festival de sensacions, sentiments, i seducció. Pintar sentiments.

Una vegada acabat, l'e he ficat nom, El que em mira. Totes les noies de la classe, de la mes gran a la mes jove, pregunta. Ohhhh. - Qui es aquest noi? Jo en veu de avergonyida i amb un somriure sota el nas, els contesto, que no penso dir el secret.

Ara arrestat a casa, penjat davant la porta del meu llit. Cada dia em desperto una hora abans que soni el despertador, amb nervis de pensar que el primer que veig es a ell . A la nit quan em trec la roba peça a peça, em sedueix les fantasies, i tots els meus somnis son per El que em mira.

No se si algun dia es es farà realitat em meu secret.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Llàgrimes de Gel

Llàgrimes de Gel

4 Relats

4 Comentaris

2669 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00