El que em diuen els teus

Sempre et dic que els teus dots poètics són indiscutibles. Aquí n'hi ha una bonica mostra: "el que em diuen els teus". Penso que en poques paraules has sabut engrandir la màgica del poema i, alhora, corprendre el lector.

Felicitats!

Hola!
Amb retard però aquí està:

Primer de tot dir-te que m'agrada molt.
És com una cançó, el ritme i la rima són força regulars i donen un to totalment musical al poema.
Sembla escrit d'una forma totalment natural, sense artifici ni grans estudis. Té aquesta frescor de l'espontaneïtat i alhora una gran elegància: per les comparacions senzilles i boniques, per l'aire alegre i juganer.
Però alhora te un fonament profund i amorós de calat.

Sobre la mètrica, que és un dels pilars d'aquest poema, veig que hi ha versos de 7, 8, i 9 sil·labes.
Els dos versos de 9 queden una mica forçats. Sobre tot el segon. El nové, com que és la primera part de la frase, lliga més bé. Però al segon vers li sobra molt aquesta sil.laba.

Si em permets, jo el faria així:
Amb la ploma dels meus ulls (7)
faig un llibre de poemes. (8)

Bé, ja està. Espero haver estat útil. I gràcies pel la lleugeresa i el somriure que em dóna la teva cançó.

ginebre

Aquí tens el meu comentari, d'aquesta segona ronda :-)


* Estructura:
Sobre l'estructura només et comento les faltes, ja que no hi entenc d'estructures poètiques...

L'article ha de ser plural:
"Amb la ploma del meus ulls," --> "Amb la ploma del meus ulls,"

El guió hauria de ser un apòstrof:
"m-he fet un llibre de poemes." --> "m'he fet un llibre de poemes."

La paraula "són" com que és del verb ser, i no de "tenir son", va accentuat:
"Els teus ulls son el paper" --> "Els teus ulls són el paper"


* Contingut:
L'escriptor del poema (tant pot ser que siguis tu, com algú fictici) vol expressar el seu amor vers una altre persona, a través d'aquest poema. La persona estimada passa a ser la seva musa, la seva gran font d'inspiració.
La persona estimada o musa és comparada tota ella amb les diferents parts i objectes que tenen a veure amb l'escriptor, com ara un llibre de poesies i la taula.


* Opinió personal:
És un poema molt bonic amb unes metàfores molt ben trobades. Personalment m'ha agradat molt, tot i que és breu, les paraules estan molt ben trobades i els versos ben col·locats. Has sabut plasmar molt bé tot el que volies expressar sobre paper.

Espero que et serveixi d'alguna cosa!


Petons i una abraçada!!

Gorwilya

Hola!, et faig el comentari de taller.

*** En quan a la forma***:

- Empres versos de set i vuit sil·labes, crec que la rima és bastant lliure, tot i que en alguns versos és ben regular: parpelles, celles, venes...

- Trobo molt reeixit el vers:
"...I així mirant ulls amb ulls...", és profund i simbòlic.
- Uses metàfores molt belles: ploma- ulls; galtes- taula, etc.

*** En quan al fons***:
és un poema d'amor cap a un altra persona, enalteixes a la musa que et fa escriure el poema, la poses dalt de tot, li rets homenatge amb paraules, senzilles i directes.
M'agrada que no hi ha ni un bri d'artificiositat, cap concessió frívola per fer el poema més bell.
Jo trauria els punts suspensius, intueixo que volen significar un espai de silenci, però crec que en la poesia normalment els silencis, vers a vers ja s'imposen. Molt subjectiu.

*** Conclusió***
No és el primer cop que et llegeixo, i tens una marca pròpia, uses la llengua, és la teva eina de poeta i no al contrari, no és la llengua la que et domina a tu, no hi ha artifici en els teus poemes, en aquest tampoc. Crec que per a tu la poesia és tan necessari i simple com respirar, és la sensació que n'extrec. M'ha agradat molt.
No t'he aportat massa cosa, almenys t'he dit el que més em crida l'atenció en la manera com construeixes els poemes.

un petó!

gypsy

quan dic coses més interessants, és quan miro fixament amb els meus ulls massa grans i t'obro les mans

... T'HO MEREIXES!!!

Per una de les poesies més meravelloses que ha fet el gran poeta lleidatà: Pere Ross.
A veure si ens sorprens amb més meravelles, eh! que hi téns la mà trencada.

Montse

...només puc dir-te que és molt bonic! M'agrada com t'expresses. quina facilitat que hi tens. jo soc molt nova per aquí i no pretenc pas escriure ara com tu ni molt menys. espero anar aprenent poc a poc fins arribar a escriure una cosa que sigui una mica bonica de lo que és la teva. M'agrada molt de veritat. Segueix iluminant-nos amb les teves paraules ;)

Acabo de descobrir aquests versos tendres i plens de vida, enormement sensibles.
Els ulls són les portes que ens obren el camí al cor, allí on es reflecteixen totes les imatges, els sentiments i les emocions.
Una comunicació on no hi cal paraules...

Avui ha nevat, em penso que me'n vaig a tirar boles de neu. Que no morin mai les rampellades d'infant!!!
Per cert acabo de descobrir una xicota d'Els Arcs, gràcies als comentaris que li havies fet.
Sembla que la família de relataires lleidatans comença a créixer. Quina il·lusió!

Una blanca abraçada!

Hola Pere, moltes gràcies per comentar les meves poesies. De debò que m'has enlairat immensament el coratge.

Noi, crec que téns una magnànima capacitat espiritual i literària reflectida dins dels teus poemes.

Un petonàs!!

Montse

M'encanta la teva capacitat d'expressió i la manera que téns de jugar amb la bellesa de cada paraula.
Segueix guarnint cada mot amb la teva excepcional inspiració.
Una abraçada!
Montse

És preciosa aquesta barreja de sensacions, aquesta paleta de colors que s'hibrida amb l'ànim. Moltes felicitats i gràcies pels ànims a Mnemòsine!
Salutacions
Sibil·la

què millor que una mirada? descrius perfectament el que pot arribar a expressar, m'ha fet venir imatges al cap.. :p
Tens un estil que m'agrada,
Anna

La veritat és que m'he llegit els altres escrits, però aquest m'ha imprssionat. És genial com escrius. M'agrada.
Tens una manera de relacionar temes que és brutal pensar com et poden sortir aquestes coses!!

Apa siau.

un poema molt molt macu i molt tendre, com amb una sola mirada pots escriure un poema amb l'observació del rostre de la persona que tens al davant, realment m'ha agradat molt.

també he llegit els teus haikus, sense paraules, tanta expressivitat en 3 línies, impressionant.

MaRtA_

osti! m'ha agradat molt! merci pel comentari! un petó!

tendre, no!?!?!??!
m'ha agradat, desocarrel!!!!
una abraçada!!
i endavant amb la paraula!! i les mirades de pantalla plana!
Sílvia